Հայերենի այբուբեն ( Alfabet armeni )

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots. Des del segle xix, l'armeni clàssic va ser la llengua literària. Des de llavors, l'alfabet armeni és usat per a escriure els dos dialectes moderns en tots els camps (o sigui, no només literàriament): l'armeni oriental i l'armeni occidental.

La paraula armènia per dir "alfabet" és այբուբեն (aibuben), a partir del nom de les dues primeres lletres d'aquest alfabet.

L'alfabet originalment tenia 36 lletres amb formes majúscules i minúscules. Durant l'edat mitjana se'n van afegir dues més fins a les 38, i amb el començament de l'època soviètica es va fer una reforma ortogràfica que va convertir dos dígrafs en lletres de l'alfabet i va eliminar-ne una d'obsoleta, arribant a les 39. Les lletres de l'alfabet armeni s'escriuren horitzontalment, d'esquerra a dreta.