El bosc de Brocelianda o Brocelàndia (en francès Brocéliande) és un bosc mític de la llegenda artúrica que apareix en nombroses narracions protagonitzades pel mag Merlí, les fades Morgana i Viviana, així com alguns cavallers de la taula rodona. Els texts hi situen molts fets i llocs, com la Vall sense retorn, on Morgana pagà a uns homes infidels després que fou deixada per Lancelot del Llac, i la font de Barenton amb fama de fer ploure. Brocelianda també fou el lloc de retirada, empresonament i mort de Merlí.

El primer text que el cita és el Roman de Rou, del poeta anglonormand Robert Wace, al voltant del 1160. És en texts posteriors en què es va trobar el seu nom actual i la major part de les seves atribucions, sense que els indicis de la seva localització siguin consistents. La seva primera ubicació física data del 30 d'agost de 1467 en els Usemens et Coustumes de la foret de Brecilien escrits al castell de Comper, per un tal Lorence, capellà del comte Guy de Laval.

Antigament Brocelianda era assimilada al bosc de Quintin, però després de mitjans del segle xix els diferents autors l'associen preferentment al bosc de Paimpont. Aquesta teoria és la més admesa per la cultura popular i a l'estat francès només les comunes al voltant del bosc de Paimpont tenen el dret d'ús del nom «Brocéliande». Aquesta denominació és d'un interès econòmic considerable per a la regió.

Altres teories postulen la seva localització a Huelgoat, al mont Saint-Michel, a Dol, a Paule, o fins i tot a Normandia.