El primer signe de la seva existència es remunta a 1985, però va ser de 1994 a 1998 quan un equip de paleontòlegs bolivians, europeus i estatunidencs encapçalats per Meyer va estudiar i va certificar el jaciment.[1]

Feia temps que als obrers de la pedrera els cridava l'atenció les rares impressions que el 1994 van ser identificades per un expert local com a empremtes de saures. Malgrat això no va poder aconseguir experts estrangers que visitaren el lloc. Posteriorment un documental de turisme que va arribar a Suïssa, va fer accelerar el cor del investigador de la prehistòria de Cristian Meyer, l'especialista d'empremtes de dinosaures va viatjar a Sucre i va quedar fascinat davant del que va veure: «Va ser una visió que et deixava sense alè». L'investigador coneix personalment tots els jaciments importants del món, des del Canadà passant per les Illes Seychelles fins a Turkmenistan.

La magnitud de la paret de calcària és impressionant, més de 25 000 metres quadrats, la superfície de diversos camps de futbol plens d'impressions d'empremtes. Meyer dedueix que fa 68 milions d'anys, els dinosaures vivien a les vores d'un llac de poca profunditat, d'aigua dolça i tèbia, que s'estenia des de l'actual frontera Perú-Bolívia fins al nord argentí.

El 2 de febrer de 2010 es va esfondrar gran part de la muralla que mostrava les empremtes de la caminada dels dos titanosaures.