La catedral de Colònia (en alemany: Kölner Dom, oficialment Hohe Domkirche St. Peter und Maria) és la seu de l'arquebisbe de Colònia, sota l'administració de l'Església catòlica romana i és reconeguda com a monument del cristianisme, de l'arquitectura gòtica, i de la fe de les persones d'aquesta ciutat. És dedicada a sant Pere i la Mare de Déu.
La catedral està catalogada com a Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 1996; és un dels millors monuments arquitectònics d'Alemanya, i el més destacat de Colònia, descrit per la UNESCO com una "feina excepcional del geni creatiu humà". La catedral de Colònia és una de les esglésies més grans del món, l'església gòtica més gran del nord d'Europa. Durant quatre anys, 1880-84, fou l'estructura més alta del món, fins a la conclusió del monument a Washington seguit per la torre Eiffel. És la segona església amb les agulles més altes, només superada per l'agulla única de la catedral d'Ulm, que es va completar deu anys més tard, e...Llegeix més
La catedral de Colònia (en alemany: Kölner Dom, oficialment Hohe Domkirche St. Peter und Maria) és la seu de l'arquebisbe de Colònia, sota l'administració de l'Església catòlica romana i és reconeguda com a monument del cristianisme, de l'arquitectura gòtica, i de la fe de les persones d'aquesta ciutat. És dedicada a sant Pere i la Mare de Déu.
La catedral està catalogada com a Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 1996; és un dels millors monuments arquitectònics d'Alemanya, i el més destacat de Colònia, descrit per la UNESCO com una "feina excepcional del geni creatiu humà". La catedral de Colònia és una de les esglésies més grans del món, l'església gòtica més gran del nord d'Europa. Durant quatre anys, 1880-84, fou l'estructura més alta del món, fins a la conclusió del monument a Washington seguit per la torre Eiffel. És la segona església amb les agulles més altes, només superada per l'agulla única de la catedral d'Ulm, que es va completar deu anys més tard, el 1890. A causa de les seves enormes agulles bessones, també presenta la façana més gran de qualsevol església del món.
El cor de la catedral de Colònia també té la distinció de tindre la major ràtio entre l'alçada i l'amplada de qualsevol església medieval: 3,6:1, supera fins i tot la catedral de Beauvais, que en té un lleugerament més alt.
La construcció de l'església gòtica va començar el 1248 i va construir-se, amb interrupcions, fins a 1880, per completar un període de més de sis-cents anys. Té 144,5 metres de llarg, 86,5 m d'ample i les seves dues torres són de 157 m d'alt.
La catedral de Colònia, malgrat haver quedat incompleta durant el període medieval, finalment va esdevenir unificada com "una obra mestra de valor intrínsec excepcional" i "un potent testimoni de la força i persistència de la creença cristiana a l'Europa medieval i moderna", tal com era un lloc de culte del sagrat emperador romà, i també el tradicional santuari dels Tres Reis.
Excavacions en el subsòl d'aquest edifici han revelat els fonaments de construccions romanes i carolíngies. La construcció de l'actual catedral va començar el 1248, però no es va acabar fins al 1880. Cap a 1510 se'n va interrompre la construcció per problemes econòmics i per falta d'interès. El 1560, el capítol de la Catedral va deixar d'aportar fons definitivament. A partir de llavors, durant segles es va estar utilitzant com a temple la part ja acabada.[1]
Imatge del 1856La finalització de la catedral va ser fortament recolzada durant el segle xix per l'emperador alemany, que reconeixia en el gòtic una herència germànica. A la vegada, feia construir al costat de la catedral la impressionant estació de tren, símbol de la fusió del passat i el futur de la nova Alemanya. La història, en detall, és la següent: a començaments del segle xix, els romàntics alemanys, entusiasmats per l'edat mitjana, van cridar l'atenció sobre l'estat en què es trobava la catedral, inacabada. Personalitats com Joseph Gorres i Sulpiz Boisserée varen impulsar-ne la finalització, de manera que van aconseguir que el rei Frederic Guillem IV de Prússia destinés fons a aquest projecte.[2] El 4 de setembre de 1842 se'n va posar la primera pedra per a la renovació de la construcció, en la presència del mateix rei i del coadjutor i futur arquebisbe de Colònia, Johannes von Geissel. Poc abans s'havia fundat l'"Zentral-Dombau-Verein zu Köln" (Associació per a la construcció de la catedral de Colònia) amb l'objectiu d'aconseguir fons.[3]
Finalment, la inauguració de la catedral el 15 d'octubre de 1880 no va presentar la mateixa imatge d'harmonia, car va coincidir amb el moment àlgid del "Kulturkampf", la desavinença entre l'estat prussià i l'Església catòlica a Alemanya, per la qual cosa en el moment de la inauguració l'arquebisbe de Colònia, Paulus Melchers, es trobava en l'exili. Per això, el capítol de la Catedral es va negar que se celebrés una missa d'inauguració amb presència de l'emperador Guillem I i només va permetre un solemne Te Deum.[4]
De la II Guerra mundial a l'actualitat
Soldat americà el 4 d'abril de 1945En els bombardeigs efectuats pels aliats durant la Segona Guerra mundial la catedral va patir greus destrosses, tot i que l'estructura se'n va mantenir intacta: es va danyar la base de la torre esquerra (que va estar moltes dècades sense restaurar, i és visible l'estructura de maó que es va col·locar immediatament després del dany) i, sobretot, es van destruir (per les vibracions) molts vitralls; d'altres van poder ser retirats a temps. L'única bomba que hi va afectar directament va ser la que va causar danys a la torre. La catedral tenia un sistema d'il·luminació que advertia els pilots dels bombarders. Malgrat les destrosses, l'estructura va continuar dominant la silueta de la ciutat en ruïnes. Són memorables les imatges de la processó del Corpus el 1946, per entre la ciutat en ruïnes, cap a la catedral.[5]
Des de fa molts anys, la catedral està sotmesa a un procés continu de reparació, ja que la contaminació atmosfèrica i els coloms causen danys a la pedra. La catedral es va construir amb tres tipus de pedra diferent; un d'ells és força sensible a aquestes influències. Un altre tipus de pedra s'ennegreix considerablement amb el pas del temps.[6]
Afegeix un nou comentari