La Ciutat fortificada de Carcassona (occità: Ciutat de Carcassona, francès: Cité de Carcassonne) és el conjunt urbà i arquitectònic a la vila antiga de Carcassona construïda a l'edat mitjana bastida com a defensa per la contínua inestabilitat política i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1997. Durant la segona meitat del segle xix Eugène Viollet-le-Duc la va restaurar com a monument, essent a hores d'ara un dels centres turístics més visitats d'Occitània.

La ciutat fortificada, en un turó a la riba dreta del riu Aude és front la ciutat moderna, i mostra en els seus diferents edificis i elements arquitectònics defensius la petja del temps i les diversos poblaments: Un enclavament protohistòric, una ciutat gal·la, una plaça forta visigoda, una vila musulmana, capital del Comtat de Carcassona, del Vescomtat de Carcassona, i, finalment, quarter general de l'exèrcit reial francès com a senescalia de Carcassona.

Envoltada per una doble muralla de 3 km de llargària, el seu interior manté l'aspecte d'una vila medieval europea amb els carrers estrets i recargolats, edificis de façanes amb entramats, barris d'artesans i gremis, el castell dels comtes de Carcassona i la basílica de Sant Nazari.