Actualment, es proposa identificar la ciutat d'Ullastret amb Indika o Untikesken, capital dels ibers indigets, a partir de l'única citació que se'n coneix, feta per Esteve de Bizanci al seu diccionari geogràfic Ethnica:

«Indika, ciutat d'Ibèria pròxima al Pirineu; alguns l'anomenen Blaberura, i d'ella pren l'origen el nom dels indiketes».

En canvi, altres opinen que «Indica» seria el terme iber equivalent a l'«Emporion» grec, cosa que faria creure que Indika seria alhora Empúries. Altres, encara, indentifiquen Indika amb el barri indiget murallat que les fonts antigues del s. II aC situen adjunt a la Neàpolis grega d'Empúries, en una part del lloc que després ocuparia la ciutat romana. Tanmateix, la dípolis constituïda pel poblat del Puig de Sant Andreu i el de l'illa d'En Reixac és el poblament més gran dels indigets trobat fins ara i, per tant, fàcilment atribuïble a la seva “capital”.[1]

Fou construït sobre el petit puig de Sant Andreu, des d'on es domina el paisatge suau i tranquil del curs final del Daró, i a l'illa d'En Reixac, 500 m al NE, dins l'estany adjunt d'Ullastret, dessecat al segle xix. La ciutat va néixer al segle vi aC i des de finals d'aquest segle estava defensada per una muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte del puig de Sant Andreu, excavat en una part considerable, es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per a emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans, es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori que dugué a l'abandonament de la ciutat durant el segle ii aC.

Al jaciment, també s'hi han trobat restes anteriors del pas de l'ésser humà. D'època prehistòrica, hi ha eines de sílex del paleolític superior i ceràmiques del calcolític. Al final del segle vii aC, s'hi va establir un poblat, que va ser el primer assentament estable al Puig. D'aquest poblat, actualment no en queden estructures visibles, ja que es va construir amb materials peribles (fang, fusta) i les edificacions ibèriques posteriors el varen arrasar de manera gairebé total.

La cultura ibèrica va néixer gràcies a les influències culturals exercides pels colonitzadors grecs i fenicis sobre les poblacions indígenes del bronze final o primera edat del ferro a la façana mediterrània de la península Ibèrica. És considerada la primera cultura històrica de l'espai geogràfic català, amb un sistema d'escriptura propi adaptat del grec antic. Tanmateix, es desconeix el significat de la majoria de paraules. Com a innovacions tecnològiques més importants, els ibers van adoptar el torn de terrisser, van desenvolupar una veritable metal·lúrgia del ferro i, per primera vegada, es va utilitzar de manera generalitzada la construcció de cases de planta rectangular, fetes amb murs amb basaments de pedra. Estaven compartimentades en una o dues habitacions i pati.