L'església el 1846. Dibuix de J. N. Prahm. Dibuix de 1883, per T. Prytz. Fotografia per Axel Lindahl (1885-1890). L'església des del nord-oest. L'església des de l'oest. Sostre de l'església.

L'església originalment es localitzava 500 m al sud-oest de l'actual església de Gol.

Conserva bastant similitud amb l'església de Hegge, a Valdres, el que fa suposar que ambdues van ser construïdes pel mateix mestre. Probablement va mantenir la seva forma original fins al segle xvii, amb un corredor al voltant de la nau i el cor. La torre central va ser renovada el 1694. En la mateixa època van ser col·locades una sostrada sobre la nau i, a la sala central d'aquesta última, dues finestres a la paret meridional.

Al voltant del 1730 se li va adaptar una galeria en el costat nord de la nau i entre 1802 i 1803 el cor i l'absis van ser derrocats per construir en el seu lloc un nou cor de tècnica laftverk. El corredor al voltant de la nau també va ser derrocat per eixamplar el nou cor. Enfront del portal occidental es va aixecar un porxo cobert. Així, l'església tenia l'aparença que s'aprecia en la pintura de J. N. Prahm de 1846 (veure imatge).

Cap a finals de la dècada del 1870, la parròquia de Gol va decidir construir una església moderna de proporcions més àmplies. La Societat per a la Conservació de Monuments Antics Noruecs va proposar conservar l'església en el seu lloc, però la parròquia pensava derrocar-la i vendre el material. Finalment, es va optar per vendre l'església a la Societat per 200 corones, amb la condició que fos retirada quan la nova església de maçoneria estigués conclosa.

La societat no comptava amb un terreny on traslladar l'església, però l'any 1881 el rei Óscar II va oferir aixecar l'església al centre de les seves propietats a Bygdøi, on acabava d'establir la seva col·lecció d'objectes històrics i planejava obrir un museu a l'aire lliure.

La Societat només va poder recaptar 387 corones, però el cost total estimat pel trasllat i la reconstrucció ascendia almenys a 6,500 corones. Al març de 1884, el rei va rescatar al projecte fent-se càrrec de les despeses que faltaven per cobrir. La Societat va cedir llavors els drets de propietat al monarca de Noruega.

El gener de 1884 l'església va ser desmuntada. L'arquitecte encarregat dels plànols i l'inventari havia estat Thorolf Prytz. Al març, les peces van ser transportades en trineu fins a l'estació de ferrocarril més propera. El transport amb tren va ser gratuït i les peces van arribar il·leses fins a l'estació de Bygdøi. En la reconstrucció van participar l'arquitecte Waldemar Hansteen i el mestre paleta Torsten Torstensen, ja que Prytz s'havia retirat del projecte per nous compromisos contrets. L'església va quedar acabada a l'estiu de 1885, al centre del museu a l'aire lliure del rei. Com a part del museu, l'església de Gol va rebre una important afluència de visitants i va romandre oberta tots els dies, a diferència dels altres edificis del museu, que només eren oberts els diumenges.

Els canvis significatius que s'havien realitzat a l'església durant el segle xvii i amb l'ampliació del cor de 1802-1803 van fer impossible reconstruir-la en la seva forma original. Va ser restaurada basant-se en part en especulacions, reconstruint-se la nau, el cor i l'absis. Com s'argumentava que l'església originalment hi havia estat envoltada per un corredor i que tenia una torre central, aquests elements van ser afegits prenent com a model a l'església de fusta de Borgund.

La col·lecció d'Óscar II va ser cedida al Museu Popular Noruec l'any 1907. Si bé l'església de Gol roman actualment com a propietat del monarca actual a Noruega, és administrada pel museu.