Gdańsk Gdańsk (?·pàg.) (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia. Situada vora dels rius Vístula i Motława, és la capital del voivodat de Pomerània, a la mar Bàltica.
La ciutat té més de 450.000 habitants i, juntament amb les localitats veïnes de Gdynia i Sopot, forma una àrea metropolitana coneguda com la Triple Ciutat o Triciutat (en polonès Trójmiasto), que allotja més d'1.500.000 habitants.
La història de la ciutat és força complexa, donat que ha estat sota control polonès, prussià i alemany, i també ha gaudit de períodes d'autonomia o d'autogovern com una ciutat lliure. A l'inici de l'Edat Moderna, Gdańsk era una ciutat reial polonesa. Fins l'expansió de Varsòvia durant el segle
Gdańsk Gdańsk (?·pàg.) (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia. Situada vora dels rius Vístula i Motława, és la capital del voivodat de Pomerània, a la mar Bàltica.
La ciutat té més de 450.000 habitants i, juntament amb les localitats veïnes de Gdynia i Sopot, forma una àrea metropolitana coneguda com la Triple Ciutat o Triciutat (en polonès Trójmiasto), que allotja més d'1.500.000 habitants.
La història de la ciutat és força complexa, donat que ha estat sota control polonès, prussià i alemany, i també ha gaudit de períodes d'autonomia o d'autogovern com una ciutat lliure. A l'inici de l'Edat Moderna, Gdańsk era una ciutat reial polonesa. Fins l'expansió de Varsòvia durant el segle xviii, es considerava la ciutat més gran i benestant de Polònia. A la baixa Edat Mitjana tenia un port marítim i unes drassanes molt importants i, entre els segles XIV i XV va formar part de la Lliga Hanseàtica.
Durant el període d'entreguerres, Gdańsk es trobava en una zona en disputa entre Polònia i Alemanya que es coneixia com el "corredor polonès". L'ambigüitat de l'estatus polític de la ciutat va ser explotat per Alemanya, incrementant la tensió entre els dos països, fet que culminaria amb la invasió de Polònia i la Batalla de Westerplatte, el primer acte bèl·lic de la Segona Guerra Mundial just als afores de la ciutat. El transcurs de la guerra continuaria amb la Intelligenzaktion Pommern, la neteja ètnica i l'execució de la minoria de polonesos de la ciutat i, més endavant, amb la fugida i l'expulsió de la majoria germànica de la ciutat el 1945.
Durant la dècada dels 1980, Gdańsk va ser el lloc on va néixer el sindicat Solidaritat, que jugaria un paper molt destacat en la caiguda del règim comunista a Polònia, en el col·lapse del bloc de l'Est, la caiguda del Mur de Berlín i la dissolució del Pacte de Varsòvia.
Gdańsk és la seu de la Universitat de Gdańsk, la Universitat Tecnològica de Gdańsk, el Museu Nacional de Gdańsk, el Teatre Shakespear de Gdańsk, el Museu de la Segona Guerra Mundial, la Filarmònica Polonesa Bàltica i el Centre Europeu de Solidarność. També s'hi celebra la Fira de Sant Domènec, que es remunta al 1260, i és considerada un dels esdeveniments comercials i culturals més grans d'Europa. Gdańsk també se situa en els llocs més alts en qualitat de vida, seguretat i benestar.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Gda%C5%84sk_Zielona_Brama.jpg/220px-Gda%C5%84sk_Zielona_Brama.jpg)
La ciutat va ser fundada al segle I per la tribu goda de la cultura de Wielbark.[3] Més endavant, cap al segle VII es van establir tribus eslaves de Pomerània.[4] Cap al 980 Miezsco I de Polònia va fer construir una ciutadella governada per la dinastia Piast, que controlava el tràfic marítim amb altres ports de la mar Bàltica.[5] El nom d'aquesta ciutat apareix per primera vegada al llibre vita de Sant Adalbert, arquebisbe de Magdeburg, escrita el 999.[5] Per tant, els polonesos consideren aquesta la data de la seva fundació. Al segle xii, la ciutat va passar a formar part del ducat de Samborides i s'hi van establir artesans i mercaders alemanys convivint amb la població autòctona.[4] El 1186, una comunitat de frares cistercencs van construir-hi un monestir.
Cap al 1235, amb l'anomenada llei de Lübeck, el duc de Pomerània Swantopolk II, li atorga una carta de drets, que va ser l'origen de nous assentaments.[4] Cap al 1300 Gdańsk ja tenia una població d'uns 2.000 habitants.[6] El 1308 la ciutat va ser atacada per tropes del Marcgraviat de Brandenburg i el príncep polonès Ladislaw I va fer cridar l'Orde dels Cavallers teutònics perquè la defensessin, tot i que no es va poder evitar una gran mortaldat.[7][8][8][8][8][8][9][10][10]
Els cavallers van fundar amb emigrants alemanys[9] els barris Osiek Hakelwerk que havien estat assentaments de pescadors,[7] i el 1340 van construir una fortalesa Komtur.[11] El 1343 van fundar el Rechtstadt (ciutat nova).[7] El 1358 la ciutat, aleshores anomenada Danzig, es va unir a la Lliga Hanseàtica i va ser-hi un membre actiu fins al 1361.[12] Mantenia relacions amb Bruges, Nóvgorod, Lisboa i Sevilla.[12]
El 1410, amb la batalla de Grunwald la ciutat va caure sota el control de la dinastia Jagelló de Polònia, un any després, però va tornar a mans dels teutons. El 1440, Danzig va entrar a la guerra dels tretze anys per formar part de la Confederació Prussa. Després d'uns anys d'independència, el maig de 1457, va passar a formar part del regne de Prússia, conservant una mica d'autonomia.[13][14]
El 15 de maig de 1457 el rei Casimir IV Jagelló va atorgar a Danzig el Gran Privilegi [15] que era una garantia de la seva autonomia dins de Polònia.[16] En aquest document s'especificava que el rei tenia dret a estar-s'hi a la ciutat fins a tres dies a l'any, que hi hauria vuit representants reials i que la ciutat, a canvi, li havia de fer un pagament.[15] Amb aquesta carta es manava que enderroquessin el barri de la ciutat nova que havien fet costat als cavallers teutons.[15]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Gda%C5%84sk_-_Ratusz_G%C5%82%C3%B3wnego_Miasta_%28by_Sfu%29.jpg/220px-Gda%C5%84sk_-_Ratusz_G%C5%82%C3%B3wnego_Miasta_%28by_Sfu%29.jpg)
El rei Esteve Bathory I va voler subjugar la ciutat per haver donat suport a l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i va ser assetjada el 1577 durant sis mesos, però la ciutat va resistir i finalment es va arribar a un acord : la ciutat el reconeixia com a rei i a canvi li pagava 200.000 monedes d'or com a disculpa.[18]
Al segle xviii es va establir a Danzig una comunitat d'immigrants escocesos. Durant les guerres de religió la ciutat va adoptar majoritàriament el Luteranisme[19] En aquest segle va patir una davallada econòmica. Durant la Guerra de Successió de Polònia la ciutat, on el rei polonès Estanislau I Leszczynski havia fugit després de la conquesta russa de Varsòvia i el seu posterior fracàs en trobar suport a Polònia fou assetjada. Després de 135 dies, la fortalesa va capitular, forçant a Estanislau a fugir a Königsberg i la ciutat va ser severament danyada i va haver de pagar compensacions econòmiques. La ciutat va caure en mans franceses durant la guerra de la Quarta Coalició i durant l'imperi napoleònic, va ser declarada ciutat lliure, però el 1815 va tornar a formar part de Prússia.
Després de la Primera Guerra Mundial Polònia va aconseguir la independència segons havia proposat Woodrow Wilson, no obstant la població de Gdańsk de parla alemanya era superior a la població polonesa.[20] Per tant, segons el Tractat de Versalles es va convertir en una ciutat lliure, gairebé un estat independent sota els auspicis de la Lliga de Nacions, anomenada Ciutat Lliure de Danzig. Tenia la seva pròpia Constitució, parlament (Volkstag) i govern (Senat). Imprimia els seus propis segells i moneda, i constituïa una zona franca per als alemanys i els polonesos.
A començaments de 1930, el Partit Nazi va aconseguir el 50% dels vots al Parlament de Danzig i, com a conseqüència, es va fer una petició formal d'annexió a Alemanya. En els anys següents; però, les relacions entre Polònia i Alemanya van empitjorar i Danzig va ser bombardejada des del mar el setembre de 1939. El clima polític d'aquells anys va fer que la meitat de la població jueva de la ciutat decidís emigrar durant l'octubre de 1937.[21][21][22][23][24]
Durant l'ofensiva soviètica, molts alemanys van intentar utilitzar el port de Gdańsk per a fugir; però molts vaixells van ser enfonsats. Amb els atacs aeris la ciutat havia quedat quasi totalment destruïda i va ser reconstruïda entre 1950 i 1960, imitant l'aspecte que tenia el 1793.[25][26][27]
Afegeix un nou comentari