El Gobi (en mongol: Говь; en xinès: 戈壁; en pinyin: gē bí, abans conegut com a Xamo) és una vasta regió desèrtica o una estepa desèrtica d'1.036.000 km², situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia. És el cinquè desert més extens del món. L'envolten les muntanyes d'Altai i les estepes de Mongòlia pel nord, l'altiplà del Tibet i la planura del nord de la Xina pel sud-oest. La paraula Gobi és ambigua, ja que ni a Mongòlia ni a la Xina es fa servir per a una zona específica. En lloc d'això, en llengua mongol Gobi (i en xinès, Gebi) es fa servir per a descriure el paisatge de roques i de còdols de l'Àsia Central. Els deserts calents de sorra de la Xina s'anomenen Xamo, altrament escrit Shamo, i es fa servir incorrectament per a anomenar el Gobi, que sols en una petita part és un desert sorrenc. A la Xina, també d'aquesta regió se'n diu Han-hai ('llac sec'). Històricament, s'ha destacat per haver format part de l'Imperi Mongol i per la localització de diverses ciutats importants al llarg de la ruta de la Seda, ara connectades per carreteres i pistes. És travessat pel ferrocarril transmongolià, que uneix Ulaanbaatar amb Pequín.

El Gobi s'estén 2.000 km de sud-oest a nord-est i 800 km és el màxim de nord a sud. És més ample a l'oest, al llarg de la línia que uneix el llac Bosten (altrament dit Baghrash Kol) i Lop Nor.

En sentit ample, el Gobi s'estén a través de la zona àrida de l'Àsia Central. Això abasta una llarga banda de deserts i semideserts des del Pamir (a la longitud 77° est) fins a les muntanyes Hinggan (116 a 118° Est), a la frontera amb Manxúria. Al nord, la frontera del Gobi, la formen la serralada Altai i Khangai; al sud, limita amb la serralada Nanshan (muntanyes Altun-Shan i Qilian Shan) i el sud de Kunlun Shan (muntanyes Prschewalski i muntanyes Marco Polo), i també el nord àrid de l'altiplà tibetà. Això també inclou l'altiplà Ordos, i els deserts de Dzungaria i del Taklamakan.

Segons Théodore Monod, en canvi, el Gobi es limitaria estrictament a les estepes del sud de Mongòlia i del nord de la Mongòlia interior. A l'oest, segons Monod, faria frontera amb el desert d'Alashan i de Bejschan. Al nord, es trobaria amb les muntanyes Altai i l'est de Manxúria i al nord amb les estepes i prats (més humits) del nord de Mongòlia. Els vents del desert del Gobi arriben fins a uns 70 km de Pequín.

El Gobi no és, parlant amb propietat, un veritable desert, sinó més aviat un monòton semidesert o una estepa desèrtica. Només el 3% del Gobi és format per dunes de sorra (que en mongol s'anomenen Els) i la major part és coberta de roques. En aquest desert hi ha llacs, alguns dels quals són salats.