Êzdîtî ( Iazidisme )

El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida). És una religió monoteista sincrètica practicada per certs kurds, que barreja antigues tradicions mitològiques regionals amb el mitraisme, el zoroastrisme, el cristianisme i l'islam. El centre de culte principal és Lalish, al nord-est de Mossul, on hi ha el mausoleu del xeic Adí ibn Mussàfir, figura preeminent d'aquesta religió i venerat com a sant. Actualment els seus practicants (anomenats yazidites, yazidís o ezidís) serien entre 900.000 i 300.000, segons les fonts, i són presents principalment al nord de l'Iraq, Síria i sud-est de Turquia, amb comunitats al Caucas i amb una diàspora cada cop més important a Europa. Els yazidites creuen en Déu com a creador del món, el qual va posar-lo sota la custòdia de set Éssers Sants (o àngels) dirigits per Taüs Melek, l'«àngel paó». També creuen en la metempsicosi i la reencarnació. Els seus llibres sagrats són el Kitêba Cilwe (Llibre de la revelació) i el Mişefa Reş (Escriptura negra).

En ser una religió estrictament endogàmica i amb poques fonts escrites consultables, ha restat molt poc coneguda fins als anys 1990, donant peu a diverses llegendes i males interpretacions, reflectides a Occident pels primers exploradors europeus. La més recurrent és l'acusació de ser "adoradors del dimoni", cosa que ha provocat, per part de l'islam, nombroses persecucions i matances al seu encontre.