El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (àrab: قلعة الحصن, qalʿat al-Ḥiṣn, literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament, حصن الأكراد, ḥiṣn al-Akrād, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades. Està situat a l'oest de Síria, en els darrers contraforts de la serra del djebel Ansariyya, dins del territori que havia format part dels estats croats.

El nom català, Crac dels Cavallers, és modern i deriva del nom que rebia la fortalesa en època franca o croada, Crac de l'Hospital, en referència al fet que la fortalesa fou donada a l'orde de l'Hospital. El terme crac podria derivar de l'adaptació feta pels croats del nom àrab, akrad > crat (llatinitzat cratum), i d'aquí crac, però també podria ser que derivés del siríac karkā, ‘fortalesa’, mitjançant una forma intermèdia karak.

L'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital va regir el castell del 1142 al 1271, data de la conquesta per part de Bàybars I, soldà dels mamelucs. Aquesta conquesta va suposar la fi de 129 anys d'invencibilitat del castell, així com de la possessió cristiana d'aquest.

Thomas Edward Lawrence el va redescobrir el 1909, el dia del seu 21è aniversari i el va qualificar com el castell més bonic del món.

Des del 2006, el Krak ha estat inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Des del 2013 i a causa de la Guerra civil siriana està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.