En l'edat mitjana, era la segona ciutat txeca en importància, sovint visitada pels reis. Sorgí espontàniament en el segle xiii al costat dels rics jaciments de plata. La producció de les mines del lloc feu en un temps els reis txecs els més rics d'Europa.

El 1300, gaudia del dret d'encunyar moneda, els anomenats grosche txecs o de Praga. Entre els segles xiv i xv, fou el lloc preferit de pas del rei Wenceslau IV. A finals del segle xvi, comencen les mines a perdre rendibilitat; els grosche txecs s'encunyen per última vegada el 1547. La casa de la moneda es tanca definitivament el 1726, i continua la decadència de la ciutat. La ciutat conté una rica història cultural; sobretot en el segle xix, en què fou residència d'una sèrie d'escriptors txecs.