La gossa Laika (en rus Лайка, bordadora, que borda, ca. 1954 – 3 de novembre de 1957) va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra. Ho va fer a bord de la nau soviètica Spútnik 2 el 3 de novembre de 1957, un mes després que el satèl·lit Spútnik 1 fos posat en òrbita.

Igual que altres animals a l'espai, Laika va morir entre cinc i set hores després del llançament, bastant abans del planejat. La causa de la seva mort, que no va ser revelada fins dècades després del vol (el 2002) va ser, probablement, una combinació de l'estrès sofert i del sobreescalfament que potser va ser ocasionat per un desperfecte del sistema de control tèrmic de la nau. Encara que Laika no va sobreviure al viatge, la seva experiència va demostrar que és possible que un organisme suporti les condicions de microgravetat, obrint camí així a la participació humana en vols espacials. Després de Laika, l'URSS va enviar a l'espai dotze gossos més dels quals cinc van tornar vius a la Terra.

Després de l'èxit de l'Spútnik 1, el líder soviètic Nikita Khrusxov va sol·licitar que es llancés un segon satèl·lit artificial a l'espai el dia del quarantè aniversari de la revolució bolxevic, el 7 de novembre de 1957. Quan es va rebre aquesta sol·licitud ja s'estava construint un satèl·lit més sofisticat, però que no estaria llest fins un mes després de la data requerida, per la qual cosa va ser descartat; aquest satèl·lit esdevindria més tard l'Spútnik 3.

Va ser necessari, doncs, construir un altre satèl·lit menys complicat per poder complir amb la data límit de novembre. La decisió de llançar el satèl·lit va ser presa el 10 o 12 d'octubre, el qual deixava a l'equip de construcció unes escasses quatre setmanes de marge per construir el nou artefacte. La precipitada construcció de l'Spútnik 2 es va complicar pel fet que aquesta vegada es pretenia portar una criatura viva en el seu interior.

La nau estava equipada amb instruments per mesurar la radiació solar i els raigs còsmics, amb un sistema de generació d'oxigen acompanyat de sistemes per absorbir diòxid de carboni, i amb un altre sistema per evitar l'enverinament per oxigen (també conegut com l'efecte de Paul Bert). Es va afegir també un ventilador que operava quan la temperatura de la nau superava els 15 °C, per mantenir la temperatura de l'animal. A més, el satèl·lit va ser proveït amb menjar en forma de gelatina suficient per a un vol de set dies

També es va dissenyar un vestit espacial per a Laika. L'animal va ser equipat amb una bossa per emmagatzemar els seus rebuigs corporals i amb un arnès que limitava els seus moviments a asseure's, posar-se dempeus o ajeure's, ja que a la cabina no hi havia espai per donar voltes. La freqüència cardíaca de Laika podia ser monitoritzada des de la Terra, i altres instruments mesuraven el seu ritme respiratori, pressió arterial i els seus moviments.