Los Millares és un jaciment arqueològic corresponent a un assentament prehistòric de l'Edat del Coure (3200-2200 aC), format pel poblat i la seva necròpolis amb una extensió de 6 i 13 hectàrees respectivament. És considerat per científics i historiadors un dels més importants d'aquesta cultura a Europa i al món. És al municipi de Santa Fe de Mondújar a la província d'Almeria, Espanya, es localitza sobre un gran penya culminada en altiplà que formen el riu Andarax i la rambla de Huéchar, on es va construir un poblat amb quatre línies de muralla, una necròpolis formada per unes 80 tombes col·lectives i una doble línia de fortins que controlen visualment els accessos a tot el conjunt arqueològic.

A grans trets, dues han estat les línies d'interpretació mitjançant les quals s'ha volgut explicar l'augment de la complexitat cultural durant el Calcolític al sud-est ibèric:

• la tesi difusionista o orientalista;
• l'explicació evolucionista o autoctonista.

Els germans Siret van ser els primers que van introduir el terme colònia per designar els assentaments del sud-est espanyol. Posteriorment Bosch Gimpera els va relacionar amb uns suposats grups nord-africans que haurien arribat durant el neolític a la regió. Georg i Vera Leisner van retornar a la idea que l'arribada de colons orientals va estar en l'origen de la complexitat cultural a la regió.

Però els materials d'importació oriental més antics trobats a Espanya són unes ceràmiques micèniques trobades a Còrdova i datades cap al 1300 aC (les datacions calibrades de carboni 14 situen Los Millares entre 3100-2200 aC). D'altra banda els ídols oculats, la ceràmica acanalada o pintada i les colades de coure del sud-est peninsular tenen característiques pròpies, diferents dels suposats models orientals.

Així que els investigadors no han tingut més remei que reformular les seves teories i, actualment, la majoria dels estudiosos opinen que els canvis culturals i socials que es van donar en l'àrea de Los Millares durant l'Edat del Coure van ser conseqüència d'una evolució autòctona. El problema està en la manca de dades arqueològiques que, per ara, impedeixen oferir una imatge més completa de l'abast d'aquesta evolució.