Mate (infusión) ( Mate (infusió) )

Es denomina mate (en portuguès chimarrão; en guaraní Ka'ay —ka'a= herba, i= aigua) la infusió preparada amb fulles d'herba mate (Ilex paraguayensis), una planta originària de les conques dels rius Paranà, Paraguai i Uruguai, prèviament assecades, tallades i moltes. L'herba mate deu el seu sabor amarg als tanins de les fulles; és per aquest motiu que hi ha a qui li agrada d'endolcir el mate amb sucre o mel, i l'escuma que es genera en cebar, és causa dels glicòsids.Consumit des de l'època dels pobles originaris guaranís en la zona i adoptat ràpidament pels colonitzadors invasors, va quedar com a part del patrimoni cultural de l'Argentina, l'Uruguai, el Paraguai i el Brasil, estats on es consumeix majoritàriament. A Xile, en canvi, va ser consumit amb freqüència fins al segle xix, quan es reemplaçà en la major part de l'estat pel te, a conseqüència de la influència britànica. Fora de la seva zona d'origen, fa poc de temps que s'ha convertit en una infusió molt popular a Síria, on sembla que el portaren els emigrants que van viure a l'Argentina i van tornar al seu país.

Com passa amb el te, el cafè o la xocolata, el mate té un efecte estimulant a causa de la cafeïna (sinònim "mateïna") que conté.

A més se li suma un efecte diürètic, que és compensat per l'alt consum d'aigua que es realitza quan es "matea", resultant així una infusió depuradora i —en contenir antioxidants— preservadora de l'organisme. Com les altres infusions esmentades, el mate té certa acidesa, raó per la qual moltes vegades se li afegeixen —en escasses proporcions— altres herbes (digestives, reguladores de la funció hepàtica, sedants, etc.) que assoleixen neutralitzar l'acidesa, com també compensar el poderós efecte estimulant de la cafeïna.

Tradicionalment es beu calent mitjançant una palla metàl·lica denominada bombilla, col·locat en un petit recipient, també denominat mate, cuya, porongo o simplement guampa, el qual conté la infusió.

Generalment, es distingeix al recipient anomenat porongo del conegut com a mate, per ser el primer de més grans dimensions i de "boca" ampla. Tot i que s'obtenen normalment del porongo (Lagenaria siceraria), una cucurbitàcia el fruit de la qual té una escorça forta apta per a ser usada com a recipient, des de temps colonials s'han realitzat mates d'argent, banya bovina (guampa), porcellana, vidre o fusta (en general capoquer), o peülla de bou llaurada.