El Tōshō-gū va ser construït des de l'any 1634 fins al 1636, en els primers temps del període Edo, per a Tokugawa Ieyasu després de la seva mort. El seu net Iemitsu va decidir edificar un mausoleu perquè descansés l'esperit del seu avi. Durant dos anys, més de quinze mil artesans i fusters de tot el país van treballar en la construcció del mausoleu que contindria les cendres del shōgun Tokugawa Ieyasu. El mausoleu és considerat el clímax de l'estil arquitectònic Gongen-zukuri, característic dels santuaris japonesos.[1]

El lloc va ser designat com a santuari durant l'era Meiji, però encara conserva elements budistes, com la pagoda, el dipòsit de sutres i la porta Niomon. Una avinguda vorejada per 13.000 cedres (Sugi-Namiki Kaido) porta a l'entrada del recinte,[2] al que s'accedeix per un torii de granit.[3]