Vista aèria del complex palatí. La font de Samsó i el Canal del mar. Samsó i el lleó, obra de Mijaíl Kozlovsky. Capella del Gran Palau. Interior d'estil francès. Els Jardins Superiors de Peterhof.

A principis del segle xviii, el palau original de Peterhof diferia bastant del seu aspecte actual. Moltes de les fonts encara no havien estat instal·lades i el parc Alexandra i el parc Superior encara no existien. En el seu lloc hi havia horts de verdures i els seus respectius safaretjos. La font de Samsó i el seu gran pedestal tampoc estaven instal·lats al canal, que s'utilitzava com a gran entrada marítima cap al complex palatí.

Potser el canvi més representantiu en el disseny de Pere I va ser la concepció del Gran Palau com a peça central i prominent. Originalment se'l va anomenar Palau Superior i era una mica més gran que la resta d'estructures del complex. L'afegit de les ales, realitzades entre 1745 i 1755, va ser un dels molts projectes de l'arquitecte italià Bartolomeo Rastrelli que va finançar Isabel I de Rússia. Així mateix, la Gran Cascada es va decorar en abundància comparada amb l'aspecte original. Fins a ben entrat el segle xix, es van anar ampliant les fonts originals i se'n van afegir de noves.[1]

Ocupació nazi (1941-1944)

Peterhof, com Tsàrskoye Seló, va ser ocupat per les tropes nazis l'any 1941, que la van mantenir en el seu poder fins al 1944. Únicament van transcórrer uns pocs mesos entre la invasió alemanya de la Unió Soviètica i l'aparició de l'Exèrcit alemany, per la qual cosa els treballadors amb prou feines van poder salvar una part dels tresors del palau i les fonts. Va haver un intent de desmantellar i enterrar les escultures de les fonts, però la majoria es van mantenir en el seu lloc.

El 23 de setembre de 1941 les tropes alemanyes van ocupar Peterhof. Dues setmanes després, les tropes soviètiques van intentar reconquerir la població i van bloquejar les carreteres amb un desembarcament naval. 510 marines de la Flota del Bàltic van desembarcar al parc d'Alexandra, però es van trobar amb armes de gran potència alemanyes. El comandant de l'operació va ser assassinat i les tropes que van desembarcar es van desorganitzar; una de les embarcacions es va enfonsar i una altra va desaparèixer. Malgrat els intents soviètics per cobrir les forces armades fins a Kronstadt, van ser ràpidament derrotats ja que no tenien enllaços amb les tropes i per la intensitat de l'artillera alemanya (només un marine va poder ser rescatat a l'aigua). L'operació de desembarcament a Peterhof va suposar un fracàs i les tropes van ser envoltades, alguns fins i tot van arribar fins als jardins inferiors abans de ser derrotats. Els últims focus de resistència van aguantar fins al 7 d'octubre, quan els alemanys van alliberar gossos en els jardins per trobar als marines amagats. L'any 1980 es va aixecar un memorial prop del moll dels jardins inferiors.[2]

Reinauguració (1945-actualitat)

Les forces de l'Exèrcit alemany van destruir Peterhof a gran escala. Moltes de les fonts van desaparèixer i van fer explotar part del palau, deixant-lo en flames. Les obres de restauració es van dur a terme just al final de la segona guerra mundial. El Parc Inferior va ser reobert al públic l'any 1945. Des de 1946 les fonts s'estan reconstruint de memòria, com la font «Samsó», que va ser robada per les tropes alemanyes. L'any 1952 es va començar a reconstruir el Palau Gran. L'any 1964 van quedar obertes al públic les sales del museu. El nom es va canviar a "Petrodvorets" (Palau de Pere) l'any 1944 a causa del sentiment anti-germànic de la postguerra; encara que el govern postsoviètic rus va reinstaurar el nom original l'any 1997. Al 2003, Sant Petersburg va celebrar el seu 300 aniversari i es van restaurar moltes estances i escultures.

Peterhof es va construir com una celebració de Rússia després d'aconseguir una sortida al mar Bàltic, en un moment en què Pere el Gran s'expandia també cap al litoral del mar Negre. Per tant, Peterhof commemora l'expansió imperial i posterior modernització russa. A l'interior del palau es poden observar pintures de batalles navals del pintor Ivan Aivazovsky.[3]