Probablement és d'origen preromà. Els romans l'anomenaven Cale o Portus Cale [1] i d'aquí derivà el nom Portugal, que designaria tot el país. Formà part del Regne dels sueus (411-585) i dels visigots (585-711).[1] El 716, fou presa pels àrabs, que en foren expulsats per Alfons I d'Astúries.[1]

Amb el creixement de la petita vila es desenvolupà una senyoria feudal que, passat el temps, es feu dir Portugal. El comtat de Portugal anava des del Miño fins al Duero. Alfons VI de Castella atorgà aquest comtat a la seva filla natural Teresa, casada amb Enric de Borgonya. Llur fill, Alfons Henriques, fou el primer sobirà portuguès. S'independitzà amb el país (1139) i aviat es destacà per la puixança del seu comerç marítim.[1]

S'oposà sempre a l'imperialisme castellà i el 1765 s'alçà contra el monopoli britànic dels vins del Duero.[1] Durant el període napoleònic tingueren lloc la Primera Batalla de Porto i la segona Batalla de Porto (1809). Al segle xix fou un gran centre liberal.[1] El 1820 hi esclatà la Revolució Liberal de Porto.El 1865 acollí una Exposició Internacional.

El 1893 va ser fundat el Futebol Clube do Porto.[2]

La proclamació de la República portuguesa comportà, entre altres coses, la creació de la Universitat de Porto (1911), que va començar amb dues facultats, una de Ciències i l'altra de Medicina.[3]

Porto va ser un dels escenaris de la Revolució dels Clavells de 1974

L'any 2001 Porto va ser designada Capital europea de la cultura, juntament amb Rotterdam.[4]