La puszta és un paisatge estepari d'origen antròpic format a partir dels boscos que l'ocupaven en temps prehistòrics, com mostren l'anàlisi dels sòls (amb restes de cendres de fusta d'espècies arbòries) i els registres històrics on es pot seguir l'aclariment progressiu.[1] Ja els pobladors prehistòrics i de l'edat antiga van artigar els boscos a gran escala, i a la caiguda de l'Imperi Romà la migració de pobles ramaders va crear les primeres estepes veritables a la zona, ja que el bosc que creix sobre la sorra no es pot renovar en zones pasturades.[1] Cap al segle xiii la tendència s'inverteix, amb la plantació i el conreu de boscos per obtenir-ne fusta, però als segles xvi i xvii, durant el domini turc, es produeix un gran creixement de l'estepa, en despoblar-se el país i dedicar-se a la pastura.[1] Finalment, al segle xviii, es van construir dics a les ribes dels rius per evitar inundacions i es van drenar els pantans i els aiguamolls desapareguts es van afegir a la puzsta.[1] Actualment la major part està dedicada al conreu i l'estepa només es pot veure en pocs llocs, com per exemple al parc nacional d'Hortobágy.