الوركاء
( Uruk )Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: ????????, unugki; en accadi: ???????? or ???????? Uruk (URUUNUG); àrab: الوركاء, al-Warkāʾ o أوروك, Awrūk; siríac: ܐܘܿܪܘܿܟ, ‘Úrūk; hebreu: אֶרֶךְ, ʼÉreḵ; grec antic: Ὀρχόη, Orchoē, Ὀρέχ, Orékh, Ὠρύγεια, Ōrugeia) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq. Es correspon amb la bíblica Èrec i, actualment, a Warka, a la República d'Ir...Llegeix més
Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: ????????, unugki; en accadi: ???????? or ???????? Uruk (URUUNUG); àrab: الوركاء, al-Warkāʾ o أوروك, Awrūk; siríac: ܐܘܿܪܘܿܟ, ‘Úrūk; hebreu: אֶרֶךְ, ʼÉreḵ; grec antic: Ὀρχόη, Orchoē, Ὀρέχ, Orékh, Ὠρύγεια, Ōrugeia) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq. Es correspon amb la bíblica Èrec i, actualment, a Warka, a la República d'Iraq.
Uruk dona nom al període Uruk, el protohistòric, conegut com a calcolític, a l'edat del bronze primerenca en la història de Mesopotàmia, entre el 4000-3100 aC, succeït pel període Jemdet Nasr de Sumer. Uruk va tenir un paper destacat en el primer període urbà de Sumer a mitjans IV aC. En l'apogeu, pels volts del 2900 aC, Uruk probablement tenia entre 50.000 i 80.000 habitants que vivien en 6 km² de recinte emmurallat; per la qual cosa era la ciutat més gran del món en aquell moment. El semimític rei Gilgameix, segons la cronologia presentada en la llista de reis sumeris, governà Uruk al segle XXVII aC. La ciutat va perdre la seva importància cabdal al voltant del 2000 aC, en el context de la lluita de Babilònia amb Elam, però va romandre habitada durant tota l'etapa selèucida i durant els períodes dels parts fins que finalment va ser abandonada poc abans o després de la conquesta islàmica.
La ciutat d'Uruk va ser descoberta el 1849 per William Kennett Loftus, qui en va dirigir les primeres excavacions el 1850-1854. El nom àrab de Babilònia, al-ʿIraq, es creu que deriva del nom Uruk, a través de l'arameu (Erec) i possiblement del persa mitjà Erāq.
D'acord amb la llista reial sumèria, Uruk va ser fundada pel rei Enmerkar. Encara que la llista reial esmenta un rei d'Eanna davant d'ell, l'èpica sobre Enmerkar i el senyor d'Aratta relata que Enmerkar va construir la Casa del Cel (sumeri: e2-anna; cuneïforme: ???????? E2.AN) per a la deessa Inanna al districte d'Eanna d'Uruk. A l'Epopeia de Gilgameix, rei d'Uruk, se li atribueix la construcció de la muralla al voltant de la ciutat.
Les restes més antigues que es conserven d'Uruk (nivells XVIII-XVI) estan datades entre 5300 aC i 4574 aC amb la prova de carboni-14.
Cap al 2700 aC, Uruk exerceix l'hegemonia a Sumer. Cap al 2650 aC, el rei Gilgameix d'Uruk mantenia una guerra amb Kix, que va passar a exercir-hi el domini principal cap al 2600 aC.
Cap al 2430 aC, torna a aparèixer com a independent fins al 2350 aC, en què resta sota l'òrbita d'Umma i més tard, cap al 2335 aC, és conquerida per Sargon I d'Akkad, que la incorpora a l'Imperi Accadi; aquesta etapa constitueix un període de declivi d'Uruk. Durant el període neosumeri, Uruk va gaudir d'un renaixement com a important centre econòmic i cultural sota la sobirania d'Ur. El districte d'Eanna va ser restaurat com a part d'un ambiciós programa de construcció, que va incloure un nou temple d'Inanna. Aquest temple inclou un zigurat, la Casa de l'Univers (cuneïforme: E2.SAR.A) al nord-est.
El 2130 aC, va caure en mans de Gudea de Lagaix, però el rei Utukhengal d'Uruk, que era vassall de Lagaix, es va aixecar contra aquest després de la mort de Gudea, el 2120 aC, i el 2117 aC va conquerir Ur. El 2116 aC, va fer una expedició al país dels gutis, anomenat Qutum, i va derrotar el rei Tirigan en un lloc entre Kix i Nippur; i el seu successor Sium va ser apartat del poder només 40 dies després per les tropes d'Uruk. Això va donar a Utukhengal el poder de tota l'Acàdia i Mari, a més de part de Sumer. Però el 2110 aC el general Urnamu, governador d'Ur, s'hi va rebel·lar i va ocupar Uruk. Urnamu es va proclamar rei i va heretar així tots els dominis d'Utukhengal.
El 2003 aC, Uruk fou ocupada pels elamites dirigits pel rei de Simaixki i, el 1998 aC, va passar a mans d'Isin. El 1925 aC, va ser conquerida per Larsa. El rei vassall Shinkashid es va independitzar cap al 1865 aC. El 1810 aC, va ser ocupada per Larsa i el 1763 aC va passar a Babilònia.
Uruk va entrar en una pronunciada decadència fins al voltant de l'any 850 aC, quan l'Imperi Neoassiri la va annexar i la va nomenar capital de província. Sota els neoassiris i els neobabilonis, Uruk va recuperar gran part de la seva antiga glòria. A l'any 250 aC, un nou complex de santuaris del Temple Principal (accadi: Bit RES) va ser introduït al nord-est al districte d'Anu. L'Esagila va ser un dels principals centres de l'astronomia neobabilònica. Tots els temples i canals van ser restaurats de nou sota Nabopolasar. Durant aquesta època, Uruk va ser dividida en cinc districtes principals: Temple Adad, Royal Orchard, Porta d'Istar, Temple Lugalirra i districtes de la Porta de Samas.
Uruk, coneguda com a Orchoë pels grecs, va continuar prosperant sota l'Imperi Selèucida. Durant aquest període, Uruk era una ciutat de 300 hectàrees. L'any 200 aC, el Gran Santuari (cuneïforme: E2.IRI12.GAL, Sumèria: ES-gal) d'Ishtar va ser afegit als districtes d'Anu i Eanna. Quan els selèucides van perdre Mesopotàmia a mans dels parts el 141 aC, Uruk va entrar de nou en un període de decadència, de la qual no es va recuperar mai. La davallada d'Uruk pot haver estat en part causada per un canvi del riu Eufrates. L'any 300 dC Uruk va ser pràcticament abandonada, i cap al 700 dC ho va ser completament.
![[node:title]](/sites/default/files/styles/640x320/public/default_images/default_0.JPG?itok=nAKl_DR1)
Afegeix un nou comentari