Context sobre Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà. Fins al 1935 va ser conegut com a Pèrsia. Fa frontera amb els següents països: Turkmenistan, Afganistan i Pakistan a l'est; Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Armènia a l'oest. Al nord és banyat pel mar Caspi i al sud pel Golf Pèrsic, del qual forma part l'estret d'Hormuz. Està dividit en 30 províncies. Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents imperis de l'antiguitat: l'imperi mede, l'imperi Persa aquemènida, l'imperi part i l'imperi Sassànida (vegeu imperi Persa per un panorama històric).

Més sobre Iran

Informació bàsica
  • Moneda Rial iranià
  • Nom natiu ایران
  • Codi de trucada +98
  • Domini d'Internet .ir
  • Mains voltage 220V/50Hz
  • Democracy index 2.2
Population, Area & Driving side
  • Població 86758304
  • Àrea 1648195
  • costat de conducció right
Història
  • Prehistòria

    Iran presenta vestigis d'ocupació humana i restes culturals pertanyents a gairebé tota l'edat de pedra. Durant el neolític es va desenvolupar un procés de sedentarització, producció estable d'aliments i establiment de rutes d'intercanvi de curta distància.

    Protohistòria

    L'edat del Coure, caracteritzada per l'aparició d'elements de coure i ceràmica pintada a Susiana (sud-oest de l'Iran) i a Sialk (centre-oest), s'estén al llarg del IV mil·lenni aC, i s'hi han trobat restes arqueològiques com la ceràmica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, algunes de les quals tenien aparent un ús ritual. Les rutes comercials guanyen en extensió i comencen a sorgir assentaments urbans, en un procés regional que es desenvolupa entre Anatòlia, Mesopotàmia, el complex arqueològic de Bactriana-Margiana i la civilització de la vall de l'Indus.

    Antiguitat

    Al començament del III mil·lenni aC apareix a Susa una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema sumeri per a representar la llengua elamita, i l'imperi elamita sorgeix com el nou poder del sud-oest de l'Iran, en competència amb els imperis veïns de Babilònia i Assíria. L'economia elamita es basava principalment en el comerç, i la seva llarga tradició administrativa s'evidencia per la quantitat de tauletes i registres conservats.

    ...Llegeix més
    Prehistòria

    Iran presenta vestigis d'ocupació humana i restes culturals pertanyents a gairebé tota l'edat de pedra. Durant el neolític es va desenvolupar un procés de sedentarització, producció estable d'aliments i establiment de rutes d'intercanvi de curta distància.

    Protohistòria

    L'edat del Coure, caracteritzada per l'aparició d'elements de coure i ceràmica pintada a Susiana (sud-oest de l'Iran) i a Sialk (centre-oest), s'estén al llarg del IV mil·lenni aC, i s'hi han trobat restes arqueològiques com la ceràmica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, algunes de les quals tenien aparent un ús ritual. Les rutes comercials guanyen en extensió i comencen a sorgir assentaments urbans, en un procés regional que es desenvolupa entre Anatòlia, Mesopotàmia, el complex arqueològic de Bactriana-Margiana i la civilització de la vall de l'Indus.

    Antiguitat

    Al començament del III mil·lenni aC apareix a Susa una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema sumeri per a representar la llengua elamita, i l'imperi elamita sorgeix com el nou poder del sud-oest de l'Iran, en competència amb els imperis veïns de Babilònia i Assíria. L'economia elamita es basava principalment en el comerç, i la seva llarga tradició administrativa s'evidencia per la quantitat de tauletes i registres conservats.

    Durant el II mil·lenni aC arriben a l'altiplà de l'Iran diverses onades de pobles iranians, provinents de l'Àsia Central. Aquests pobles parlaven una varietat de dialectes del persa antic, una de les llengües iranianes pertanyent a la família de llengües indoeuropees, emparentades amb l'avèstic (iranià antic oriental) i el sànscrit vèdic.

     Darios I, rei dels perses aquemènides

    A mitjan segle vii aC, grups de tribus iranianes identificades com els medes, establerts al nord i nord-oest de l'Iran, es deslliuren del jou assiri, establint el seu poder sobre la regió. A la fi del mateix segle, els medes i els babilonis acaben amb el poder assiri, prenent Nínive el 612 aC. D'aquest mateix període són les fonts que esmenten Cir I, rei d'Anshan.

    A mitjans del segle vi aC, Cir II el Gran, rei d'Anshan, conquereix Mèdia, el Regne d'Elam, Brega, Babilònia i estén el seu poder des de l'Iran Oriental fins al mar Mediterrani. El seu fill, Cambises II, conquereix Palestina i Egipte. Darios I es va apoderar del tron de Pèrsia i va proclamar la seva pertinença a la família aquemènida a la Inscripció de Behistun. Darios ideà (o va completar) l'organització de l'administració imperial, reorganitzant les satrapies de Cir i Cambises, i canviant les polítiques impositives, militars i administratives de l'imperi.

    Durant el primer terç del segle v aC, perses i grecs van competir pel domini sobre les ciutats gregues d'Àsia Menor, les costes del Mediterrani i el control dels ports comercials, així com l'accés al blat de les costes de la mar Negra. Els anys 490 aC-480 aC van estar marcats pels conflictes fronterers coneguts com a Guerres mèdiques, que van començar amb les revoltes jònies i van incloure la crema d'Atenes pels perses, en represàlia per la destrucció de Sardes durant els aixecaments de principis d'aquest mateix segle.

    Després dels fracassos militars de la Segona guerra mèdica, els aquemènides van aturar la seva expansió i van perdre alguns territoris, mentre que els aixecaments i rebel·lions se succeïen per tot l'imperi.

    Alexandre el Gran va envair i va conquerir l'imperi aquemènida des de l'any 334 aC fins al 323 aC (any de la seva mort). Alexandre adoptà costums orientals establint-se a Babilònia després de consolidar la seva conquesta en el territori que s'estén entre Egipte i el riu Indus. A la seva mort, els successors o diàdocs es van repartir els seus territoris, i l'Iran va passar a formar part de l'Imperi Selèucida.

    Una altra dinastia iraniana d'origen septentrional, la dels parnis, va donar origen a l'imperi part, que durant el segle i aC va funcionar com a intermediari entre l'antiga Roma i l'antiga Xina, i va lliurar una gran quantitat de batalles contra l'Imperi Romà.

    L'any 226 sorgeix a Pèrsia l'imperi Sassànida, que intenta redonar a l'Iran la glòria dels aquemènides. L'últim xa, Yezdegerd III, va ser derrotat pels àrabs al segle vii, seguits pels turcs seljúcides, els mongols i Tamerlà.

    Història moderna i contemporània  Mapa de l'Iran

    El segle xvi va ser el de la independència amb la dinastia safàvida i següents que es van atorgar el títol de xa. Mahmud Hotaki conquereix Iran el 1722 establint la dinastia dels Hotaki després de la batalla de Gulnabad.[1] Després de l'assassinat de Nadir Shah el 1747, els safàvides tornaren a dominar el país fins al 1760, quan Karim Khan es va sentir prou fort com prendre el poder nominal del país, posant fi a la dinastia Safávida i establint la dinastia afxàrida.

    Al segle xix, Pèrsia va iniciar sota la pressió de Rússia i el Regne Unit un procés de modernització. A final del segle xix s'inicià un moviment constitucionalista que pretenia aturar el despotisme i excessos dels Xas de la dinastia Qajar. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per ambdues potències i es va celebrar la conferència de Teheran. El 1953, el primer ministre Mohammad Mosaddeq, va ser expulsat del poder en intentar nacionalitzar els recursos petrolífers, en una operació orquestrada per britànics i nord-americans. El xa Mohammad Reza Pahlavi va incrementar els seus poders dictatorials amb el suport dels Estats Units, que el consideraven l'aliat més important de la zona. L'any 1979 el descontentament de la població va provocar la revolució islàmica que va durar prop d'un any i que va desembocar en l'exili del xa i la instauració de república islàmica amb Ruhollah Khomeini com a màxim dirigent.

    El 1980 es va iniciar la guerra Iran-Iraq que finalitzaria el 1988.

    Després de la mort de Khomeini l'any 1989 el va succeir Ali Khamenei com a cap d'Estat, quedant la prefectura del govern oberta a unes eleccions cada quatre anys, en les quals s'ha manifestat una pugna entre el sector reformista liderat per Muhammad Khatami i el sector conservador.

    L'Iran és una república islàmica constitucional, el seu sistema polític està establert en la llei fonamental de 1979. L'Iran té diverses entitats governamentals amb interconnexions complexes. Algunes d'aquestes entitats són escollides de forma democràtica i d'altres ho són segons les seves inclinacions religioses.

    Axworthy, Michael. A History of Iran: Empire of the Mind (en anglès). Basic Books, 2010, p.39-55. ISBN 046501920X. 
    Llegeix menys
Stay safe
  •  
    Stay safe
    Travel Warning WARNING: Iran treats drug offences extremely severely....Llegeix més
     
    Stay safe
    Travel Warning WARNING: Iran treats drug offences extremely severely. The death penalty is statutory for those convicted of trafficking or manufacturing of any drug and following a third conviction for drug possession.
    Government travel advisories
    Canada New Zealand
    (Information last updated Aug 2019)

    Iran is still a relatively low-crime country, although thefts and muggings occur. Keep your wits about you, and take the usual precautions against pickpockets in crowded bazaars and buses.

    Although its strict Islamic moral code is well known, Iranian laws are not as strict as those of Saudi Arabia. Respecting the dozens of unspoken rules and regulations of Iranian life can be a daunting prospect for travellers, but don't be intimidated. As a foreigner you will be given leeway and it doesn't take long to acclimatise yourself.

    Perceptions of outsiders

    Even though travellers may arrive with the image of a throng chanting "Death to America", the chances of Westerners facing anti-Western sentiment as a traveller are slim. Even hardline Iranians make a clear distinction between the Western governments they distrust and individual travellers who visit their country. Americans may receive the odd jibe about their government's policies, but usually nothing more serious than that. However, it is always best to err on the side of caution and avoid politically-oriented conversations, particularly in taxi cabs. In addition, a few Iranian-Americans have been detained and accused of espionage, as were three American hikers in 2009 who allegedly strayed across into Iran from Iraqi Kurdistan. These kind of incidents are rare, but still the broader implications are worth considering and bearing in mind.

    Photography
     
    The best time for photography in Iran is during festivals, like Mourning of Muharram.

    There are a lot of military and other sensitive facilities in Iran. Photography near military and other government installations is strictly prohibited. Any transgression may result in detention and serious criminal charges, including espionage, which can carry the death penalty. Do not photograph any military object, jails, harbours, or telecommunication devices, airports or other objects and facilities which you suspect are military in nature. Be aware that this rule is taken very seriously in Iran.

    Women

    Female travellers should not encounter any major problems when visiting Iran, as long as they obey the local laws – including those on dressing. You will undoubtedly be the subject of at least some unwanted attention.

    If you are married to an Iranian, you are subject to Iranian marital laws: you cannot leave the country unless your (former) husband approves. Divorces that have taken place in other countries are not recognised by Iran.

    LGBT travellers
    Travel Warning WARNING: The legal abhorrence against homosexuals is far-reaching in Iran. Homosexual activities are punishable by death. Individuals or couples fitting in this category should exercise full caution when visiting Iran.
    Iranian dual citizens

    If you are regarded Iranian – such as because of dual citizenship, having an Iranian father or being married to an Iranian – your foreign nationality will be ignored by the authorities. If you are arrested, your embassy is not contacted and has little ability to help.

    Emergencies

    Emergency services are extensive in Iran, and response times are very good compared to other local regions.

    Local police control centre, ☏ 110. it is probably easiest to phone 110, as the local police have direct contact with other emergency services, and will probably be the only number with English-speaking operators.

    Other emergency services are also available.

    Ambulance, ☏ 115. Fire and Rescue team, ☏ 125. these numbers are frequently answered by the Ambulance or Fire crew operating from them, there is little guarantee these men will speak English. Rescue and Relief Hotline of the Iranian Red Crescent Society, ☏ 112. Road status information, ☏ 141.Natural disasters Earthquakes

    Because of Iran's highly mountainous geography, Iran is prone to earthquakes. 90% of the country is situated on major fault lines, which means that earthquakes occur regularly.

    Do not despair though; most of these earthquakes have magnitudes less than 4. Anything greater than 4 is a cause of concern.

    The Iranian Seismological Centre maintains a seismic map that is updated every 24 hours. The Iranian Seismological Centre maintains a detailed record of all the earthquakes that have happened. You can look at it here.Other safety issues

    In particular, the tourist centre of Isfahan has had problems with muggings of foreigners in unlicensed taxis, and fake police making random checks of tourists' passports. Only use official taxis, and never allow 'officials' to make impromptu searches of your belongings.

    Iranian traffic is congested and chaotic. Guidelines are lax and rarely followed. Pedestrians are advised to exercise caution when crossing the roads, and even greater care when driving on them - Iranian drivers tend to overtake along pavements and any section of the road where there is space. In general, it is not recommended for inexperienced foreigners to drive in Iran. Watch out for joobs (جوب), the open storm water drains that shoulder every road and are easy to miss when walking in the dark.

    Travellers should avoid the southeastern area of Iran, particularly the province of Sistan va Baluchistan. The drug trade thrives based on smuggling heroin from Afghanistan. There is plenty of associated robbery, kidnapping and murder. Some cities, such as Zahedan, Zabol and Mirjaveh are particularly dangerous, although not every place in this region is dangerous. Chahbahar, which is close to the Pakistani border, is a very calm and friendly city.

    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
سلام
Món
جهان
Hola món
سلام دنیا
Gràcies
متشکرم
Adéu
خداحافظ
آره
No
خیر
Com estàs?
چطور هستید؟
Bé gràcies
خوب، ممنون
Quant costa?
قیمتش چنده؟
Zero
صفر
Un
یکی

On puc dormir a prop de Iran ?

Booking.com
487.354 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 39 visites avui.