Context sobre Mongòlia

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central. Mongòlia fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l'est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar), on viu el 38% de la població. La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög. El seu sistema polític és una república parlamentària.

Aquesta nació és el romanent de l'antic Imperi mongol que va dominar gran part d'Àsia durant el segle xiii. Posteriorment, va perdre la seva independència, i fou integrat a la Xina des de finals del segle xvii fins a 1911, any en què va recuperar breument la seva independència, fins que el 1919 les tropes xineses van ocupar la seva capital. El 1921, amb l'ajuda de Rússia, va tornar a ...Llegeix més

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central. Mongòlia fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l'est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar), on viu el 38% de la població. La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög. El seu sistema polític és una república parlamentària.

Aquesta nació és el romanent de l'antic Imperi mongol que va dominar gran part d'Àsia durant el segle xiii. Posteriorment, va perdre la seva independència, i fou integrat a la Xina des de finals del segle xvii fins a 1911, any en què va recuperar breument la seva independència, fins que el 1919 les tropes xineses van ocupar la seva capital. El 1921, amb l'ajuda de Rússia, va tornar a independitzar-se i tres anys més tard, el 1924, es proclama la República Popular de Mongòlia, adoptant polítiques comunistes i d'acostament a la Unió Soviètica. No obstant això, després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, Mongòlia redacta el 1992 una constitució liberal que marca la transició a la democràcia representativa i en la qual el país es reanomena Mongòlia.

És el dinovè país més gran del món, amb 1.565.000 quilòmetres quadrats; no obstant això, el país està dominat per estepes i muntanyes al nord i oest, i el desert de Gobi al sud. Dels 2,8 milions d'habitants, hi ha una alta taxa de nòmades i seminòmades, que ronda el 30%. El 90% dels habitants són de l'ètnia mongol, amb una minoria d'ètnies túrquiques, com els kazakhs. El budisme tibetà és la religió majoritària del país, i és juntament amb Bhutan l'únic país independent on aquesta religió és predominant.

Més sobre Mongòlia

Informació bàsica
  • Moneda Tögrög
  • Codi de trucada +976
  • Domini d'Internet .mn
  • Mains voltage 220V/50Hz
  • Democracy index 6.48
Population, Area & Driving side
  • Població 3409939
  • Àrea 1566000
  • costat de conducció right
Història
  •  Mapa de MongòliaPrehistòria i antiguitat

    Hi ha megàlits prehistòrics prop de Mörön (Mongòlia).

    ...Llegeix més
     Mapa de MongòliaPrehistòria i antiguitat

    Hi ha megàlits prehistòrics prop de Mörön (Mongòlia).

    Una gran quantitat de pobles han habitat Mongòlia des d'èpoques prehistòriques. La major part eren nòmades que van formar de tant en tant grans confederacions. Van ser reunits per formar una confederació per Modu Shanyu el 209 aC. Van derrotar el Donghu, que havia estat prèviament la força dominant a Mongòlia de l'est. El Shanyu es va convertir en l'amenaça més gran a la Xina durant els tres segles següents; la Gran muralla xinesa va ser construïda en part com a defensa contra el Shanyu. El mariscal Meng Tian de l'Imperi Qin va dispersar més de 300.000 soldats al llarg de la gran muralla per prevenir una invasió del nord. El Kanat Rouran (330-555), d'origen Xianbei, va controlar un extens imperi abans de ser derrotat pels Köktürks (555-745); l'imperi va ser fins i tot major (van assetjar Panticapea, actual Kerch, al 576). Els va passar el Kanat Uigur (745-840), desplaçat pels kirguisos. Els kitan mongols van dominar Mongòlia durant la dinastia Liao (907-1125) fins a l'ascens del jamag mongol (1125-1206).

    Al segle xiii, Genguis Khan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Güyük, Mongke i Khubilai. Aquest imperi comença a esfondrar-se el 1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle xvi, sota el regnat d'Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibetà. El monestir de Tuvkhun va ser construït el 1653 per Zanabazar, el primer Jebtsundamba Kutuktu, líder espiritual del budisme tibetà.

    Període de la dinastia Qing

    Al segle XVII, Mongòlia va caure sota el domini dels manxús i els van donar suport en la conquesta de la Xina el 1644. El manxús van formar la dinastia Qing, una dinastia forana que va ocupar el tron imperial a Pequín fins a 1911. Mongòlia es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior.

    Durant el domini de la dinastia Qing, cada regió de Mongòlia va ser administrada de diferent manera:

    Mongòlia exterior: les quatre lligues (aymags) dels mongols Khalkha de la Mongòlia central i del nord, i també les regions de Tannu Uriankhai i Hovd al nord-oest, van ser supervisades pel general d'Uliastay a la ciutat d'Uliastay. Equival a l'actual estat independent de Mongòlia, la regió administrada per Rússia de Tannu Uriankhai i una part del nord de Xinjiang.

    Mongòlia interior: les banderes i tribus del sud de Mongòlia formaven part de sis lligues (chuulghan): Jirim, Juu Uda, Josutu, Xilingol, Ulaan Chab i Yeke Juu. Equivalen a la major part de Mongòlia interior i algunes àrees veïnes a les províncies de Liaoning i Jilin.

    Mongòlia Taoxi: les banderes d'Alashan Oolud i Ejine Torghuud eren diferents dels aymags de Mongòlia exterior i dels chuulghans de Mongòlia interior. Equival a la major part de l'occident de l'actual Mongòlia interior.

    Les Vuit Banderes Chaha estaven controlades pel comandant militar de Chahar (actual Zhangjiakou). La seva extensió correspon a les meridionals Ulaan Chab i Baynnur en l'actual Mongòlia interior més la regió que envolta Zhangjiakou a la província de Hebei. Alhora, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de les províncies de Zhili i Shanxi també se solapen en aquesta regió.

    La bandera de Guihua Tümed estava controlada pel comandant de Suiyuan (actual Hohhot). Es correspon amb els veïnatges de la moderna ciutat de Hohhot. Alhora, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de la província de Shanxi també se solapen en aquesta regió.

    La regió d'Hulunbuir, en el territori que ara és el nord-est de Mongòlia interior, era part de la jurisdicció del general de Heilongjiang, un dels tres que tenia Manxúria.

    Després de la invasió russa de finals del segle xvii, la Mongòlia del nord (la regió del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia.

    Independència

    La caiguda de la dinastia Qing (1616 - 1911) el 1911, a mans de les forces republicanes a la Xina, va propiciar la independència de la Mongòlia exterior. Encara que va ser breu la seva independència, ja que les tropes xineses van ocupar la capital mongola el 1919, Mongòlia exterior va declarar la independència de la Xina el 1921 amb el suport de Rússia, i fins a 1924 no es va formar un govern independent, quan la República Popular de Mongòlia va ser creada amb el suport soviètic.

    Durant la Segona Guerra mundial, l'URSS va defensar Mongòlia del Japó. El 20 d'octubre del 1945, per mitjà d'un referèndum, els mongols van votar llur independència de la Xina (97,8% de vots positius; 98,4% de participació). La República de Mongòlia va ser reconeguda com a estat independent per la República de la Xina el 1946, però aquest reconeixement seria anul·lat uns anys després. Després del final de la Guerra Civil xinesa, el nou estat de la República Popular de la Xina va acceptar la petició soviètica de reconèixer la independència de Mongòlia, mentre que el romanent del règim de la República de la Xina, refugiat a Taiwan, continuaria considerant Mongòlia exterior com una part de la Xina. Malgrat l'establiment de relacions diplomàtiques, les relacions entre la Xina i Mongòlia es mantindrien distants, i Mongòlia s'alinearia amb el bàndol soviètic, de manera evident després de la ruptura xinosoviètica de 1958, i albergaria moltes bases militars soviètiques durant la guerra freda. Mongòlia va ingressar a les Nacions Unides el 1961.

    El 1990, el Partit Comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.[1][2]

    S. and S., Amarsanaa & Mainbayar. Concise historical album of the Mongolian Democratic Union, 2009, p. 3–5, 10, 33–35, 44, 47, 51–56, 58, 66.  World and Its Peoples: Eastern and Southern Asia. Marshall Cavendish, 2007, p. 254–. ISBN 978-0-7614-7633-7. 
    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Mongòlia ?

Booking.com
487.386 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 12 visites avui.