Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d'anys. Hi ha molts llocs del paleolític inferior (uns 280) i del paleolític superior (d'uns 35.000 anys d'antiguitat).

El neolític s'hi va iniciar fa uns 10.000 anys; llavors hi va començar l'agricultura i la ramaderia. Es troba a Geòrgia blat de transició entre l'estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser-hi ampli el cultiu del mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti a Adjària, Gurianta a Gúria, Odixi i Zugzidi a Mingrèlia, Darkveti a Imerètia i Kistri a Abkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític.

Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsènic i antimoni, i més tard amb estany. Les restes principals d'aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia. S'anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).

La civilització dels túmuls se n'origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialètia, per la qual cosa s'anomena cultura de Triàletia (2200-1400 aC).

Després comença la formació de comunitats tribals. S'hi introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits en les lluites, que pren el poder absolut amb l'ajut de fidels i disposa d'esclaus, i que explota també la resta de la comunitat.

Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle xiii aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi hitita. Al segle xii aC sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederació, la dels Kholka, se'n separa cap al segle xi aC, i dona origen al Regne de Còlquida, que el segle viii aC posarà fi a Diaochi, que es reparteixen amb Urartu.

Al Regne de Còlquida s'establiren els grecs des del segle vi aC. Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació dels saspers, que al segle v aC són esmentats per Heròdot. Els saspers formen el Regne de Kartli, més conegut llavors com a Regne d'Ibèria. Al segle iv aC s'apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com a Egrissi.

Vegeu: Ibèria i Curopalat de Kartli.

Geòrgia s'unifica a començaments del segon mil·lenni (1008-1010). Els seus reis foren:

Reis dels Kartvels:

Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923) David II (fill), rei dels Kartvels (923-937) Sumbat (germà), rei (937-958), Curopalata de Taokladjètia (954-958) Bagrat II l'Imbècil (fill), rei dels Kartvels (958-994) Gurguèn I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008)

Reis de Geòrgia:

Bagrat III l'unificador (1008-1014), rei d'Abkhàzia (976-1014),

titulat curopalata des del 1001 i rei dels Kartvels el 1008-1014 (fill de Gurguèn I)

Jordi I (1014-1027) Bagrat IV (1027-1072) Jordi II (1072-1089) David IV el constructor (1089-1125) Demetri I (1125-1155) David V (1155) Demetri I (1156) (segona vegada) Jordi III (1156-1184) Tamara (1184-1213) (associada 1178-1184) Jordi IV Lasha (1213-1223) Russudan (1223-1245) interregne 1245-1247 David VI Ulu (1247-1270) (part oriental) David VII Narin (1247-1293) (part occidental) Demetri II (1271-1289) Vakhtang II (1289-1293) David VIII (1293-1299) Jordi V (1299) David VIII (1300-1301) (segona vegada) Vakhtang III (1301-1308) Jordi VI (1308-1313) Jordi V (1314-1346) (segona vegada) David IX (1346-1360) Bagrat V (1360-1393) Jordi VII (1393-1407) Constantí I (1407-1411) Alexandre I el Gran (1412-1442) Vakhtang IV (1442-1446) Demetri III (de iure 1446-1453) Jordi VIII (1446-1466), rei de Kakhètia com a Jordi I (1466-1476) Bagrat VI (1465-1478) Constantí II (1478-1505) des 1491 només rei de Kartli Alexandre d'Imerètia (1484-1510), des de 1491 reconegut rei d'Imerètia Alexandre de Kakhètia (1476-1511), des de 1490 reconegut rei de Kakhètia 1490/1491 partició del país

A començaments del segle xix va caure en mans de l'Imperi rus, del qual es va independitzar durant un breu període com a República Democràtica de Geòrgia (1918-1922). Geòrgia es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991. Durant el període soviètic, va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Geòrgia.

El 2008 es va produir una Guerra entre Geòrgia i Rússia, en la qual van desplegar-se tropes russes a Ossètia del Sud i Abkhàzia.[1] Com a reacció, Geòrgia va abandonar la Comunitat d'Estats Independents.[1]