Els Banys de la Reina són un jaciment arqueològic situat al costat de les salines de Calp (Marina Alta, País Valencià). Constava d'un palau romà (no una simple vil·la o domus circular) amb un passadís, pati i huit habitacions. La seua profusió en marbres i mosaics revela que pertanyia a una persona amb un alt poder adquisitiu. Entre altres elements trobem prop del litoral unes piscines artificials excavades a la roca destinades a piscifactoria i posterior salaó de peix, unes termes, una sínia i més de quatre aljubs. Les seues 0,39 hectàrees componen una microreserva de flora. L'habitatge i l'edifici termal s'erigiren a finals del segle ii o inicis del iii i s'abandonà a principis del segle v.

Les estructures, les descobrí al 1610 Gaspar Escolano i s'excavaren els dies 18 i 19 de maig de 1792 per Antoni Josep Cavanilles. L'esdeveniment es publicà en la Gazeta de Madrid. Després de les excavacions del 1965 per Manuel Pellicer Català, i sobretot després de les excavacions (algunes d'elles de salvament) realitzades entre 1993 i 1999 s'ha concretat la planta del complex,[5] com un vicus de tres habitatges per elaborar vi, pesca, producció de garum (salsa de peix), saladar i extracció de pedra. S'hi han trobat sepulcres.

Es preveu la signatura d'un conveni de la Diputació d'Alacant amb Calp per consolidar-ne les restes arqueològiques, amb la col·laboració del MARQ.