Bielorússia o Belarús (bielorús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est. Limita amb Rússia al nord-est, Ucraïna al sud, Polònia a l'oest i Lituània i Letònia al nord-oest. La capital és Minsk. Els boscos en cobreixen més d'un 40% de la superfície de 207.600 km². Els seus principals sectors econòmics són els serveis i la manufactura. Fins al segle xx, les terres que formen l'actual Bielorússia foren controlades per diversos estats, incloent-hi el Principat de Polotsk, el Gran Ducat de Lituània, la Confederació de Polònia i Lituània i l'Imperi Rus.

A partir del 1917, diversos estats es disputaren el control del territori en la guerra que seguí la Revolució Russa. Aquests enfrontaments culminaren en el naixement de la República Socialista Soviètica (RSS) de Bielorússia, que el 1922 es convertí en un dels membres fundadors de la Unió Soviètica. Bielorússia es veié obligada a cedir gairebé la meitat del seu territori a Polònia arran de la derrota soviètica en la guerra poloneso-soviètica (1919–1921). Les fronteres de Bielorússia començaren a assumir la seva forma actual el 1939, amb la reintegració de terres de la Segona República Polonesa després de la invasió soviètica de Polònia, i no han canviat des del final de la Segona Guerra Mundial. Les operacions militars del conflicte devastaren la república, que perdé aproximadament un quart de la població i la meitat dels seus recursos econòmics. Bielorússia reprengué el seu desenvolupament durant la postguerra. El 1945, l'RSS de Bielorússia esdevingué un dels membres fundadors de les Nacions Unides, juntament amb la Unió Soviètica, la RSS d'Ucraïna i altres estats.

El parlament de la república proclamà la sobirania de Bielorússia el 27 de juliol del 1990 i, en el marc de la dissolució de la Unió Soviètica, Bielorússia declarà la independència el 25 d'agost del 1991. Després de l'aprovació d'una nova constitució el 1994, Aleksandr Lukaixenko fou elegit president en les primeres (i úniques) eleccions lliures celebrades al país i ha ocupat el càrrec ininterrompudament des d'aleshores. El 2000, Bielorússia i Rússia signaren un acord per reforçar la seva col·laboració i formar l'Estat de la Unió.

Alguns mitjans de comunicació occidentals han batejat el país com «l'última dictadura d'Europa» pel seu historial de violacions dels drets humans i un estil de govern que el mateix Lukaixenko ha descrit com a autoritari. El president ha mantingut en peus un cert nombre de polítiques de l'època soviètica, com ara la propietat estatal de grans sectors de l'economia. Les eleccions celebrades sota el seu govern han estat àmpliament criticades com a fraudulentes, mentre que nombrosos estats i organitzacions han denunciat la persecució violenta dels opositors polítics. A més a més, Bielorússia és l'únic estat europeu on encara és vigent la pena de mort.

Es tracta d'un estat en vies de desenvolupament amb una puntuació molt alta en l'índex de desenvolupament humà. És membre fundador de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i forma part de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), la Unió Econòmica Eurasiàtica (UEE), l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Moviment de Països No-alineats.

Des del referèndum del 1995, l'estat té dos idiomes oficials: el bielorús i el rus. La Constitució de Bielorússia no declara una religió oficial, encara que la principal religió al país és el cristianisme ortodox eslau, i la segona més popular és el catolicisme romà. Tant els ortodoxos com els catòlics respecten les festes nacionals de Nadal i Pasqua. Bielorússia no ha mostrat cap aspiració d'unir-se a la Unió Europea però hi manté una relació bilateral i participa en dos projectes europeus: l'Associació Oriental i la Iniciativa de Bakú.