El fort d'Agra (en hindi: आगरा क़िला, en urdu: آگرہ قلعہ) és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO situat a Agra, Uttar Pradesh, a l'Índia. És a uns 2,5 km al nord-est del seu monument germà més famós, el Taj Mahal. El fort es podria descriure més acuradament com una ciutat emmurallada. És el fort més important de l'Índia. Els grans mogols Humayun, Akbar, Jahangir, Xa Jahan i Aurangzeb vivien aquí, i el país es governava des d'aquí. Contenia el tresor estatal més gran. Era visitat per ambaixadors estrangers, viatgers i dignataris.

Era originàriament un fort de maons, defensat pels sikarwar. S'esmentà per primera vegada el 1080, quan una força de gaznèvides el va capturar. Sikandar Lodi (1487-1517) va ser el primer soldà de Delhi que es va canviar a Agra i vivia al fort. Governava el país des d'aquí i Agra assumia la importància de la segona capital. Moria al fort el 1517 i el seu fill, Ibrahim Lodi, el va mantenir durant nou anys fins que fou derrotat i mort a Panipat el 1526. Durant el seu mandat, va ordenar construir diversos palaus, pous i una mesquita a dins del fort.

Després de Panipat, els mogols van prendre el fort i un important tresor -que incloïa un diamant que seria més tard conegut com el diamant de Koh-i-noor. Baber es quedà al fort al palau d'Ibrahim. Construí un baoli a dins. Humayun va ser coronat aquí el 1530. Humayun fou derrotat a Bilgram el 1540. Xer-Xah Surí va mantenir el fort durant cinc anys. Els mogols, finalment, van derrotar els afganesos a Panipat el 1556.

Adonant-se de la importància de la seva situació central, Akbar la va fer la seva capital i va arribar a Agra el 1558. El seu historiador, Abdul Fazal, deixà escrit que era un fort de maons conegut com a Badalgarh. Es trobava en una estat ruïnós i Akbar ordenà que es reconstruís amb gres vermell de l'àrea de Barauli al Rajasthan. Els arquitectes plantaren els fonaments i fou bastit amb maons en el nucli intern i amb gres en superfícies externes. Els constructors hi treballaren durant vuit anys, fins a completar-lo el 1573.

Fou només durant el regnat del net d'Akbar, Xa Jahan, que el lloc es trobava en el seu estat actual. La llegenda diu que Xa Jahan construí el bonic Taj Mahal per a la seva muller, Mumtaz Mahal. A diferència del seu avi, Xa Jahan tendia a fer construccions de marbre blanc, sovint incrustat amb or o gemmes semiprecioses. Destruí alguns dels edificis anteriors dins del fort per fer-ne el seu.

Al final de la seva vida, Xa Jahan fou empresonat pel seu fill, Aurangzeb, al fort. Corre el rumor que Xa Jahan va morir a Musamman Burj, una torre amb un balcó de marbre amb una vista del Taj Mahal.

El fort fou el lloc d'una batalla durant la rebel·lió índia de 1857, que provocà el final del govern de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a l'Índia, i conduí a un segle de govern directe de l'Índia per la Gran Bretanya.