L'anomenada "tomba d'Egist", que està fora de la muralla de l'acròpoli.Del neolític fins a la meitat de l'edat del bronze

L'indret va tenir continuïtat de pobladors des de començaments del neolític fins a principis del període hel·làdic antic (HA) i també en el període hel·làdic mitjà (HM). Els articles de protoceràmica trobats són prova d'això.[1] Els materials de ceràmica que abasten tot el HA1 i el HA3 van ser trobats els anys 1877–1878 per Stamatakis a baixa profunditat, al sisè pou conegut com "El cercle sepulcral A"; un altre grup de ceràmica de la mateixa època va aparèixer sota els murs i el pis del palau, al cim de l'acròpoli i fora de la "porta de les lleones", dins l'àrea d'un antic cementiri.[2] També es va descobrir un assentament d'aquesta època a prop d'una deu a la part alta del turó Kalkani, al sud-est de l'acròpoli.[2] Els enterraments més antics són petits pous o cista (al voltant del 1800–1700 aC) al vessant oriental de l'acròpoli, els quals estaven encerclats parcialment per un mur.[2]

Acabament de l'edat del bronze  Vista de l'acròpoli

Durant l'edat del bronze, l'estil d'assentament a Micenes consistia en un turó fortificat envoltat de llogarets i finques particulars, en contrast amb la densa concentració urbana de la costa (per exemple, Argos). Tenint en compte que Micenes va ser la capital d'un estat que dominava la major part del Mediterrani oriental, els seus governants podien haver triat aquest lloc una mica apartat de la costa i en una zona elevada pel seu valor defensiu. Com que hi ha pocs documents amb contingut que es pugui datar (com ara un escarabeu) i com que encara no s'ha fet cap estudi dendrològic, les troballes se n'han datat sobre la base del material i tenint en compte la classificació dels diferents períodes hel·làdics.

Hel·làdic recent 1

Dins el "cercle sepulcral B", situat a la banda exterior de la muralla, s'han trobat deu enterraments del tipus cista propis del període hel·làdic mitjà i diversos pous emprats com a sepulcres, també de l'estil cista. Les riqueses trobades en alguns podrien indicar una relació amb la reialesa. Al costat, hi ha muntets d'envasos per a beure, trencats, juntament amb ossos del que podria ser les restes d'un àpat d'acomiadament als difunts, cosa que també fa pensar en el funeral d'una persona important.[3] Per damunt d'aquests monticles hi ha unes esteles.[4]

 Rèpliques de les espases i copes trobades a la ciutat de Micenes.

Una altra zona encerclada per un petit mur, el "cercle sepulcral A", inclou sis pous emprats com a sepulcres en els quals hi havia nou dones, vuit homes i dos adolescents enterrats. En aquests, les ofrenes per als difunts eren de més valor que les del cercle B. El contingut no deixa dubtes sobre que els que hi havia enterrats eren guerrers d'alt rang amb les seves famílies: espases guarnides amb incrustacions i relleus, dagues, puntes de llança i caps de fletxa. A alguns dels objectes artístics extrets de les tombes, se'ls ha donat nom propi: "El rhyton platejat del setge", la "màscara d'Agamèmnon", la "copa de Nèstor"; juntament amb armes votives i d'altres d'ús comú.

Hel·làdic recent 2

Alan Wace va classificar nou tombes d'estil tolos en tres grups de tres, segons la forma arquitectònica emprada en llur construcció. Les més antigues són del període hel·làdic recent 2A (HR2A) i són les anomenades: "Tomba Ciclòpia", "Epano Phournos" i "Tomba d'Egist". Es considera que els tholoi van reemplaçar els sepulcres en forma de pou. La cura posada a conservar els sepulcres en forma de pou indica que devien ser patrimoni reial o les tombes d'uns herois ancestrals. En canvi, els tolos, en estar més exposats, tots es van mig ensorrar, alguns ja en l'antiguitat.

Hel·làdic recent 3

S'ha convingut que, el 1350 aC, la fortificació de l'acròpoli i altres turons del voltant es van refer en un estil anomenat ciclopi perquè els blocs de pedra emprats eren de proporcions tan descomunals que va córrer la llegenda que les havien fetes i transportades uns gegants d'un sol ull, els ciclops.[5] A l'interior d'aquestes muralles es van edificar palaus, cadascun sobre les ruïnes de l'anterior, la major part se'n conserva en relatiu bon estat. El darrer data del període hel·làdic recent 2 i es pot visitar.

Tots els palaus construïts en aquella època al sud de Grècia presenten unes mateixes característiques: una mègaron o sala del tron, amb una obertura al sostre que se sosté per quatre columnes; al centre de l'habitació, una llar de foc, les parets i el pis decorats amb pintures al fresc. A aquesta sala, s'accedia a través d'un porxo amb columnes que estava en un nivell elevat des del terra i a la qual s'accedia per una escala ampla que tenia una terrassa a mig pujar entre la part inferior i la part de dalt de l'acròpoli.

 Detall del relleu a la porta de les lleones, antigament dita "porta dels lleons" per un error en la interpretació de les figures.[6] El tema de dos animals confrontats és un simbolisme que es troba en altres cultures antigues. El significat de la columna central ha sigut debatut llargament pels especialistes.[7]

Dins l'acròpoli, hi havia un temple, el qual tenia una "Sala dels Ídols" i allà s'ha trobat un escareu de la reina Tiy d'Egipte, esposa d'Amenhotep III i una estàtua d'ambdós (del període HR3-A:2 o B:1). La relació entre Amenhotep i la ciutat de Micenes (en els jeroglífics: M-w-k-i-n-u, o Mukana) s'ha confirmat en una inscripció trobada a Kom al-Hetan; però es creu que el regnat d'Amenhotep pertany a la darreria del període hel·làdic recent HR3-A:1; per tant, l'ambaixador qui va portar aquest escareu el devia portar a una generació anterior, que després van fer ampliacions o reformes a l'acròpoli i van traslladar el regal a la nova construcció.

El segon grup de tholoi de la classificació de Wace està datat entre els períodes HR2A i HR3B i reben els noms de: Kato Phournos, Panagia Tholos i "Tomba dels lleons". El tercer grup conté: el Tresor d'Atreu, la "tomba de Clitemnestra" i la "Tomba dels Genii"; s'han datat del període HR3B per un pou trobat sota el pis del "Tresor d'Atreu", la tomba més gran de les nou. Igual com va passar amb la tresoreria de Mínias a Orcomen, la tomba va ser violada i el seu contingut robat.

La datació de la ceràmica trobada no és prou precisa, fins i tot aplicant la datació per carboni, a causa de la tolerància al C-14 inherent al material. A la meitat del període HR3B, al voltant del 1250 aC, la muralla ciclòpia es va estendre cap a l'est per incloure dins seu el cercle sepulcral A.[8] Es va ampliar l'entrada principal, la que ha fet famosa la ciutat amb l'escultura de les lleones en forma de triangle. També es va construir una altra porta, sense decoració, a la muralla nord. Un dels pocs grups de cases excavats està a la part externa de la muralla, més enllà del cercle sepulcral B i pertany al mateix període. A cadascuna d'aquestes cases, se li ha donat un nom propi: la "Casa dels Escuts", la "Casa del mercader d'oli", la "Casa de les esfinx" i la "Casa occidental"; totes devien ser habitatges per a treballadors.

Ja en el període HR3A:1, Egipte tenia coneixement de Micenes (amb el nom de Mukana) com a ciutat important, al mateix nivell que Tebes i Knossos. Durant el HR3B, la influència política, militar i econòmica arribava fins a Creta, Pilos a l'oest del Peloponès i fins a Atenes i Tebes. A l'oest d'Anatòlia, ja havien començat a establir-se colònies hel·lenistes, fet que portaria a un xoc amb els hitites i encara més amb la ciutat de Troia. La família dels Pelopids va governar en diverses ciutats estat gregues; una branca d'aquesta família era la dinastia dels Atrides a Micenes.

Acròpoli

El quadre següent resumeix les dades més significatives dels estudis realitzats sobre la construcció de l'acròpoli:

Extensió de la muralla 1.105 m Alçada conservada fins a 12,5 m Gruix 7,5-17 m Quantitat de blocs de pedra 145'215 Cu.M o 14'420 de mitjana
(10 tones cada bloc) Temps per a moure 1 bloc,
amb força humana 2,125 dies (*) Temps per a moure tots els blocs,
amb força humana 110,52 anys (*) Temps per a moure 1 bloc,
emprant bous 0,125 dia (*) Temps per a moure tots els blocs,
emprant bous 9,9 anys (*) (*)= Comptant jornades laborals de 8 hores

Els blocs de pedra més grans, comptant les llindes i els brancals de les portes, pesaven unes 20 tones i alguna gairebé 100 tones.[9] En algun moment més tard, cap a la fi del període HR3B, es va emprendre la construcció d'un nou tram de muralla per allargar la ja existent. Aquest tram anava cap al nord amb una porta sobresortint i un passadís secret, amb mènsules, el qual duia a una cisterna excavada baixant uns 99 esglaons, a 15 m de profunditat. La cisterna s'alimentava amb l'aigua d'una deu, que arribava a través d'un túnel.

Declivi

Cap a l'any 1200 aC, la influència de la ciutat sobre la regió estava en declivi i en arribar el segle xii aC ja havia perdut el seu poder. En poc temps, el palau i els edificis annexos van ser destruïts per les flames. La destrucció de Micenes forma part del col·lapse general que va afectar les terres principals de Grècia de l'acabament de l'edat del bronze. Els historiadors han atribuït aquest fet a la invasió dels doris procedents del nord, encara que alguns autors no estiguin d'acord que això sigui aplicable a Micenes.

Un cop destruïda la ciutat, alguns ciutadans van emigrar a Anatòlia cercant refugi.

Emily Vermeule ha suggerit que la causa podria haver estat la interrupció de la xarxa comercial a la fi del segle xiii aC, amb l'agreujant de l'arribada dels misteriosos "Pobles de la mar", els quals van causar el caos a la zona de la mar Egea.[10] Segons els escrits egipcis, els "Pobles de la mar" van destruir l'Imperi Hitita i després van atacar les dinasties XIX i XX d'Egipte (vora el 1300–1164 aC). En la història de Pilos, per exemple, s'esmenta un atac per mar. Sigui com sigui, els micènics van emprendre una expedició per atacar Troia a final del període HR3B, fet que indica que, en aquell moment, el mar era un lloc segur i encara no havia començat la destrucció de les illes de l'Egeu.[11]

 

Una altra teoria en proposa com a causa primera una forta sequera, però no hi ha proves climatològiques que la recolzin. Manolis Andronikos va proposar que uns conflictes interns que van portar a una revolució social podrien haver estat l'única causa de la destrucció,[12] però això està en contradicció amb el fet que gairebé tots els centres del domini micènic van ser destruïts al mateix temps.[13] George E. Mylonas va assenyalar que, passat el 1200 aC, Micenes va fer un intent de recuperació. Segons afirma, a l'Argòlida, va haver-hi lluites internes i, a continuació, van ser envaïts pels doris. Sembla que les tribus dòries no van arribar totes de cop a la regió, sinó que s'hi anaven establint gradualment, començant pel nord fins a dominar també el sud.[14]

Amos Nur ha proposat que els terratrèmols podien haver estat la causa principal de la destrucció de Micenes i altres ciutats a l'edat del bronze.[15] Però tampoc hi ha proves concloents que ho confirmin. Fos quina en fos la causa, en el període HR3C es va reduir dràsticament la població, l'estil decoratiu va canviar, la producció de ceràmica va baixar en qualitat i Micenes no va recuperar la importància que havia tingut.

Període arcaic i clàssic

En el període arcaic, es va construir un temple dedicat a Hera al cim de l'acròpoli. Un exèrcit micènic va lluitar a les Termòpiles i a Platea durant les Guerres Mèdiques. L'any 468 aC, unes tropes procedents d'Argos van capturar Micenes, van expulsar-ne els habitants i van arrabassar la fortificació.[16]

Revifada i abandonament

Micenes va ressorgir breument durant el període hel·lenístic, durant el qual els seus habitants van gaudir d'un teatre, construït sobre la tomba de Clitemnestra. Poc després, va ser abandonada i, en l'època del domini romà, l'indret només era un conjunt de runes, que alguns visitaven per curiositat, com va fer, per exemple Pausànias.[17]