L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt arquitectònic de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.

Projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Compta amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor. Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana. La seva construcció, que va permetre allotjar els serveis de l'Hospital de la Santa Creu, una institució creada al segle xv que disposava d'unes instal·lacions precàries per a les condicions sanitàries exigides a finals del segle xix, va comptar amb el mecenatge de Pau Gil i Serra, un banquer barceloní establert durant 62 anys a París, on va morir solter el 1896. En el seu testament, va disposar ser enterrat a Barcelona juntament amb els seus pares, liquidar la banca i destinar la meitat dels béns resultants de la liquidació a la construcció d'un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres i que hauria de ser gestionat per una institució de prestigi reconegut. Amb tot, els diferents interessos dels representants de l'Hospital de la Santa Creu i dels seus marmessors no varen fer fàcil aquest procés de creació.