Encara que els primers habitants de Takalik Abaj hi arribaren en el període Preclàssic Primerenc, el lloc no assolí la seua primera florida fins als períodes Preclàssic Mitjà i Preclàssic Tardà, quan hi hagué una onada d'activitat arquitectural.[1] El lloc té una llarga història d'ocupació: el seu període principal d'ocupació s'estén des del Preclàssic Mitjà fins al Postclàssic. Durant aquest temps, la continuïtat de la població es veu representada per l'estil local de ceràmica, denominat l'estil Ocosito, que seguia en ús des del Preclàssic fins al Clàssic Tardà. L'estil Ocosito típicament era d'una pasta roja amb pedra tosca, i s'estenia cap a Coatepeque per l'oest, el riu Ocosito al sud i el riu Samalá a l'est. Durant el Clàssic Tardà i el Postclàssic Primerenc l'estil Ocosito primer es va barrejar amb l'estil ceràmic quitxé de l'altiplà guatemalenc, i després hi fou absorbit.[2][3]

Cronologia aproximada de Takalik Abaj Període Subdivisió Data Resum Preclàssic Preclàssic Primerenc 1000–800 ae Població difusa Preclàssic Mitjà 800–400 ae Olmeca Preclàssic Tardà 400 ae– 200 de Maya primerenc Clàssic Clàssic Primerenc 200–600 de Conquesta relacionada amb Teotihuacán Clàssic Tardà Clàssic Tardà 600–900 de Recuperació local Clàssic Terminal 800–900 de Postclàssic Postclàssic Primerenc 900–1200 de Ocupació k'iche' Postclàssic Tardà 1200–1524 de Abandó Nota: Els períodes usats en els informes de Takalik Abaj difereixen una mica d'aquells usats a la regió mesoamericana en general.  Estela núm. 2Preclàssic Primerenc

La primera ocupació de Takalik Abaj data de finals del període Preclàssic Primerenc.[4][5]Recerques arqueològiques hi van descobrir restes d'una àrea residencial a l'oest del grup central, a la riba del rierol El Chorro. Els habitants hi ïren les primeres cases amb pisos.[6] Els resultats de l'anàlisi de pol·len revelen que quan els primers habitants arribaren a la zona van trobar una àrea de bosc espés que van talar per sembrar-hi dacsa i altres plantes.[7] S'han trobat més de cent cinquanta peces d'obsidiana en aquesta àrea, coneguda com L'Escondite, la majoria de les quals són procedents de les fonts Sant Martín Jilotepeque i El Chayal.[4]

Preclàssic mitjà

Tornaren a ocupar Takalik Abaj al principi del període Preclàssic Mitjà.[1] Els habitants pertandrien al grup mixezoque, com ho demostren les moltes escultures olmeques que daten d'aquest període.[8] La construcció de les estructures comunals degué començar en el Preclàssic Mitjà;[9] les estructures més primerenques es feren d'argila, a vegades parcialment cremada per endurir-la.[1] La terrissa d'aquest període pertany a la tradició Ocosito,[9] que tenia afinitats fortes amb les ceràmiques del pla i la costa de la regió d'Escuintla.

L'Estructura Rosada es construí en la forma d'una plataforma baixa durant la primera part del període Preclàssic Mitjà, quan la ciutat ja produïa escultura d'estil olmeca i alhora que La Venta prosperava a la costa del golf de Mèxic (entre 800 i 700 ae). Durant l'última part del període Preclàssic Mitjà (entre 700 i 400 ae) els habitants enterraren l'Estructura Rosada sota la primera versió de l'Estructura 7.[10] En aquest temps deixaren d'utilitzar les estructures cerimonials olmeques i destruïren l'escultura olmeca, fets que assenyalen un període intermedi abans del principi de la fase maia primerenca de la ciutat.[10] La transició entre les dues fases fou gradual, sense canvis abruptes.[11]

 La Estela 5 de Takal'ik Ab'aj. La data més tardana de les dues dates del compte llarg és equivalent a una data l'any 126 d'C. Dos governants flanquegen les dates, probablement simbolitzen el lliurament de poder d'un rei al proper.[12][13]Preclàssic Tardà

Durant el període Preclàssic Tardà (400 ae– 200 de) diversos llocs de la zona costanera del Pacífic es van desenvolupar fins a arribar a ser autèntiques ciutats, incloent Takalik Abaj, que cobria una àrea de més de 4 km².[14] La influència olmeca sobre la zona costanera del Pacífic desaparegué a principis del Preclàssic Tardà. En aquest temps Takalik Abaj sorgí com a centre important amb un art i arquitectura local;[15] els habitants tallaren escultures de roca i aixecaren esteles i altars associats.[16] S'hi erigiren monuments de significat polític i religiós, alguns amb dates d'estil maia i representacions de governants.[17] Aquests monuments maies primerencs duen possiblement les inscripcions jeroglífiques maies més antigues, a més de l'ús més primerenc del calendari mesoamericà del compte llarg.[18] L'anomenat estil d'escultura panxut va aparéixer en aquest temps.[18]El sorgiment d'escultura maia i la desaparició d'estil olmeca deu representar una intrusió maia en una zona prèviament ocupada per habitants mixezoques.[8][18] Pot ser que les elits maies entraren a l'àrea per dominar el comerç de cacau.[18] Hi havia, però, una continuïtat en els estils locals de ceràmica des del període Preclàssic Mitjà fins al període Preclàssic Tardà i la transició d'olmeca a maia possiblement més ideològica que no física.[18] Si vingueren d'una altra part, les troballes d'esteles maies i una tomba reial maia suggereixen que els maies ocuparen un lloc dominant, com a comerciants o conqueridors.[19]

Kaminaljuyú sorgí com a centre principal en aquest període i hi ha evidència de contactes creixents entre les dues ciutats, unint les rutes comercials de la zona costanera amb la ruta del riu Motagua. També hi havia contacte amb altres llocs al llarg de la costa del Pacífic.[20][21] Sembla que Takalik Abaj i Kaminaljuyú eren els dos centres principals dins d'aquesta xarxa comercial. L'estil d'escultura denominat maia primerenc es va difondre per tota la xarxa.[22]

Durant el Preclàssic Tardà, en la construcció s'usava pedra volcànica i argila, igual que en el període Preclàssic Mitjà.[1] Anaren evolucionar per incloure estructures esglaonades revestides de còdols, amb escalinates.[22]

Encara que la tradició ceràmica Ocosito seguia en ús,[22] els estils ceràmics del període Preclàssic Tardà a Takalik Abaj mostren una forta relació amb l'Esfera Ceràmica Miraflores que abastava Escuintla, la vall de Guatemala i El Salvador occidental. Aquesta tradició consisteix a terrissa roja fina que s'associa a Kaminaljuyú i que es troba per tota la zona sud-oriental de l'altiplà guatemalenc i la costa del Pacífic.[22]

Clàssic Primerenc  Got cilíndric trípode policrom del Clàssic Primerenc

En el període Clàssic Primerenc, des del s. II de, l'estil d'estela que hi hagué a Takalik Abaj associat amb la representació de personatges històrics fou adoptat a les terres baixes maies, particularment a la conca de Petén.[23] Durant aquest període s'hi van destruir alguns monuments preexistents.[1][24]

En aquest període, la ceràmica de Takalik Abaj canvia per l'estil Solano de l'altiplà.[24] Aquesta tradició ceràmica s'associa amb el lloc de Solano del sud-est de la vall de Guatemala i el tipus més característic n'és de color vermell cobert amb engalba roja, de vegades pintat amb adorns rosats o morats.[25] Es creu que aquest estil ceràmic està relacionat amb parlants quitxés de l'altiplà.[26] El nou estil ceràmic no reemplaçà la tradició local Ocosito, sinó que s'hi barrejà.[24]

Les recerques arqueològiques han demostrat que la destrucció de monuments i la interrupció de construcció nova al lloc succeí alhora de l'arribada de l'estil Naranjo de ceràmica que sembla relacionar-se amb estils de la metròpoli de Teotihuacán a la llunyana vall de Mèxic.[24] La tradició ceràmica Naranjo és característica de la costa occidental del Pacífic a Guatemala entre els rius Suchiate i Nahualate. Els tipus més comuns són gerres i bols de superfície allisada amb una tela, deixant marques paral·leles, normalment cobertes amb un bany groc o blanc.[27] En aquest mateix temps l'ús de ceràmica local Ocosito va disminuir. Aquesta influència teotihuacana dona una data de la segona meitat del Clàssic Primerenc per a la destrucció de monuments del lloc.[24] La presència de conqueridors associats amb l'estil Naranjo fou curta i suggereix que els conqueridors van exercir un control a distància sobre Takalik Abaj, reemplaçant els governants locals amb els seus propis i deixant la població local intacta.[28]

La conquesta de Takalik Abaj eliminà les rutes antigues de comerç que passaven al llarg de la costa del Pacífic des de Mèxic fins a El Salvador, que foren reemplaçades per una de nova que pujava la serra Mare i seguia fins a l'altiplà nord-occidental de Guatemala.[29]

Clàssic Tardà

En el període Clàssic Tardà sembla que el lloc s'havia recuperat de la derrota anterior. Les ceràmiques d'estil Naranjo disminuïren notablement i hi hagué una nova ona de construcció a gran escala. Molts dels monuments trencats pels conqueridors es reerigiren en aquest temps.[30]

Postclàssic

Encara que l'ús de l'estil ceràmic local Ocosito seguia en ús, en el període postclàssic hi va haver una intrusió notable de ceràmiques k'iche's de l'altiplà, concentrada particularment al nord del lloc, però estenent-se per incloure tot el lloc.[30][31] Les cròniques indígenes dels quitxés afirmen que conquistaren aquesta part de la zona costanera del Pacífic, suggerint que la presència de la seua ceràmica s'associa amb la conquesta de Takalik Abaj.[30]

Sembla que la conquesta quitxé es produí al voltant de 1000 de, uns quatre segles abans del que es creia pels càlculs basats en les cròniques indígenes.[32] Aquesta conquesta no paralitzà l'activitat del lloc; després de l'arribada dels quitxés els seus estils en reemplaçaren els locals.[31] Sembla que els habitants originaris abandonarien la ciutat que havien ocupat gairebé dos mil·lennis.[33]

Història moderna

La primera descripció del lloc fou publicada l'any 1888, per Gustav Bruhl.[34] Karl Sapper va descriure l'Estela 1 el 1894, quan la va veure al costat del camí per on viatjava.[34] Max Vollmberg, un artista alemany, dibuixà l'Estela 1 i escrigué notes sobre altres monuments, la qual cosa va atreure l'atenció de Walter Lehmann.[34]

El 1902 l'erupció del volcà proper Santa Maria va cobrir el lloc en una capa de cendres volcàniques que varia entre 40 i 50cm de gruix.[35]

Walter Lehmann va començar l'estudi de les escultures de Takalik Abaj els anys 1920.[8] El gener de 1942 J. Eric S. Thompson va visitar el lloc amb Ralph L. Roys i William Webb de part de la Institució Carnegie mentre emprenia un estudi de la Costa del Pacífic, va publicar les seves descripcions el 1943.[8] Susanna Miles, Lee Parsons i Edwin Shook van emprendre altres estudis.[8]

El 1965 Susanna Miles va nomenar el lloc Abaj Takalik, prèviament es coneixia amb diversos noms, incloent San Isidro Pedra Parada i Santa Margarita, pels noms de les finques en què s'estén el lloc, i també amb el nom de Colomba, un poble al nord al departament de Quetzaltenango.[34]

La Universitat de Califòrnia a Berkeley va patrocinar excavacions a la dècada de 1970.[8] Van començar el 1976 amb la direcció de John A. Graham, Robert F. Heizer i Edwin M. Shook.[34] Aquesta primera temporada va descobrir 40 monuments nous, incloent la Estela 5, per afegir a la dotzena ja coneguda.[34] Excavacions per la Universitat de Califòrnia a Berkeley van seguir fins al 1981 i van descobrir encara més monuments durant aquest temps.[34] Des del 1987 les excavacions han continuat sota la direcció de Miguel Orrego i Christa Schieber de l'Institut d'Antropologia i Història de Guatemala, i segueixen descobrint monuments nous.[8][34] El lloc ha estat declarat un parc nacional arqueològic.[8]

El 2002 Takalik Abaj va ser inscrit a la llista temptativa del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO sota el nom de The Mayan-Olmecan Encounter ("La Trobada Maya-Olmeca").

 Un canal de pedra dissenyat com a desguàs per portar la pluja que cau sobre l'arquitectura major. Aquest exemple es troba al costat de l'Estructura 7 i data del període Clàssic Tardà[42] [36]